El Teatre Romà de Sagunt protagonitza una conferència en el Museu Arqueològic Nacional
L'arqueòloga Carmen Aranegui va analitzar el paper polític i urbà del Teatre Romà de Sagunt en una xarrada celebrada dimarts en el Museu Arqueològic Nacional de Madrid.
Quan un teatre romà es convertix en tema de debat dins d'un museu nacional, la pregunta que hi ha darrere no és només arqueològica, sinó política: quin paper va jugar eixe edifici en la vida de la ciutat que el va construir? Eixa va ser la premissa de la conferència que l'arqueòloga Carmen Aranegui Gascó va impartir este dimarts en el Museu Arqueològic Nacional (MAN) de Madrid, davall el títol 'El teatro romano como icono político urbano: Saguntum', centrada en el monument de Sagunt.
Aranegui, catedràtica emèrita d'Arqueologia de la Universitat de València, va defendre que l'edifici no era només un espai d'espectacle, sinó una peça clau en l'organització de l'antiga Saguntum: actuava com a frontissa entre el fòrum i la part de la ciutat alçada en el vessant, i la seua presència, visible des dels principals camins d'accés, ajudava a construir tant el paisatge urbà com el sentiment de pertinença dels seus habitants.
La cita s'emmarca dins de 'De la tragedia griega a la comedia romana: el teatro clásico', l'exposició que ocupa la Vitrina CERO del MAN fins al 18 d'octubre i que, amb fons propis de la institució, planteja el teatre clàssic com quelcom més que entreteniment: també com a instrument per a difondre idees i posicionaments polítics i socials al llarg de la història. L'acte es va celebrar en el saló d'actes del museu i va anar a càrrec de la seua directora, Isabel Izquierdo Peraile, com a presentadora.
La data no és casual: enguany es complixen 130 anys des que el teatre fóra declarat Monument Nacional, el 26 d'agost de 1896, la qual cosa el va convertir en un dels primers edificis de tota Espanya a rebre eixa categoria de protecció, quasi dos dècades abans que la figura s'estenguera a la resta del país. Eixe reconeixement primerenc, no obstant, no ha lliurat el monument de polèmiques posteriors. Entre 1990 i 1994, els arquitectes Giorgio Grassi i Manuel Portaceli van firmar una restauració que va modificar de forma notable la graderia i l'espai escènic; el projecte va acabar en els tribunals, i el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana el va declarar il·legal per vulnerar la Llei de Patrimoni Històric Espanyol de 1985, una sentència que el Tribunal Suprem va confirmar en successives ocasions. Eixa història judicial convertix el propi edifici en un exemple perfecte del xoc entre intervenció contemporània i conservació patrimonial que Aranegui va situar en el centre de la seua xarrada.
A la conferència va assistir una delegació de l'Ajuntament de Sagunt invitada directament pel museu. La va encapçalar l'alcalde, Darío Moreno, acompanyat per la regidora de Patrimoni Cultural i Turisme, Natalia Antonino, i per personal tècnic municipal de l'àrea de Patrimoni. Per al consistori, estar present en un acte d'este tipus no és un gest protocol·lari menor: se suma a l'estratègia de difusió que ve desenrotllant entorn del jaciment i busca reforçar els vincles amb una de les institucions arqueològiques de referència a Espanya.
El propi Ajuntament sol recolzar-se en este tipus de reconeixements externs quan defén davant d'altres administracions noves partides per al jaciment, ja siga a través de fons europeus de patrimoni o de convenis amb la Generalitat: com més gran és la projecció nacional del monument, més arguments té el consistori per a justificar futures inversions en la seua conservació i en la seua promoció turística.
Per a qui només coneix el Teatre Romà per les seues representacions estivals, la conferència d'Aranegui afig una capa distinta: la d'un edifici que ha sigut, alhora, escenari de teatre clàssic, símbol d'identitat cívica en època romana i objecte de litigi jurídic en l'Espanya democràtica. Eixa combinació —monument viu, peça de debat acadèmic i protagonista de sentències judicials— és poc habitual entre el patrimoni romà conservat en la Comunitat Valenciana, i explica en part per què un museu de la rellevància del MAN li dedica una sessió pròpia dins de la seua programació sobre teatre clàssic.
Eixa projecció nacional encaixa, a més, amb el calendari propi del monument a Sagunt, que cada any acull cites com el festival Ludi Saguntini. La Regidoria de Patrimoni Cultural i Turisme sol recolzar-se en este tipus d'aparicions per a reforçar el seu argument que el Teatre Romà mereix visites durant tot l'any, i no únicament quan coincidix amb la programació d'espectacles en directe. Segons El Periódico de Aquí, amb dades addicionals de Wikipedia.