Faura recupera el seu lledoner singular, un arbre lligat a la memòria del poble
A Faura, municipi del Camp de Morvedre situat al costat de Sagunt, l'Ajuntament ha culminat la recuperació del seu lledoner singular, un exemplar centenari vinculat a la memòria de diverses generacions.
Faura ha recuperat un dels elements vegetals més vinculats al seu paisatge. El municipi, situat al Camp de Morvedre al costat de Sagunt, ha culminat els treballs de recuperació i posada en valor del seu lledoner singular, un exemplar de Celtis australis que ha crescut de manera natural al costat de la séquia i el barranc i que, amb el pas dels anys, s'ha integrat en l'entorn i en la memòria de diverses generacions de veïns.
La intervenció ha permés millorar les condicions de conservació i seguretat de l'arbre, així com dignificar l'espai que l'envolta. Els treballs han inclòs la construcció d'un nou mur de formigó armat que substitueix l'antic mur perimetral, que presentava un notable estat de deteriorament i diverses parts derruïdes. També s'ha renovat part de l'entorn immediat: a la zona que dona a la séquia s'ha plantat murta per a delimitar l'espai i crear una transició vegetal, mentre que el sòl s'ha cobert amb corfa vegetal per a aconseguir un acabat més natural i facilitar el manteniment.
L'alcaldessa de Faura, Consol Duran, ha assenyalat que hi ha arbres que formen part del paisatge, dels records i d'eixes imatges que s'associen a casa, i ha destacat que el lledoner porta generacions formant part de la identitat del municipi. L'actuació ha comptat amb un pressupost de 15.480,99 euros, finançat íntegrament per la Diputació de València a través del Pla d'Inversions 2022-2023, i s'emmarca en el Pla Director de l'Arbrat i les Zones Verdes amb què el municipi planifica el manteniment dels seus espais verds a llarg termini.
L'exemplar recuperat pertany a una espècie de notable longevitat: el lledoner pot viure fins a 600 anys i assolir entre 20 i 25 metres d'altura, la qual cosa dona una escala temporal considerable al vincle generacional que destaca l'alcaldessa. A més, es tracta d'una espècie que creix de manera natural en barrancs, vessants i riberes de rius i rierols, el mateix tipus d'entorn en què s'ha desenvolupat l'exemplar de Faura al costat de la séquia, per la qual cosa la seua ubicació no és casual sinó pròpia de l'hàbitat natural de l'espècie.
En paral·lel, el consistori estudia noves actuacions sobre l'arbrat del municipi. Una d'elles es planteja a la plaça Major, on la palmera existent no ha pogut superar els efectes del morrut roig malgrat els tractaments aplicats durant anys, per la qual cosa ara s'analitzen les opcions més adequades per a substituir-la. També s'estudia una actuació a la plaça de la Glorieta i al carrer i la vorera adjacents, on les arrels han provocat problemes en els paviments i alguns exemplars presenten un estat que fa necessària una intervenció global.
Faura és un dels municipis més xicotets del Camp de Morvedre, amb només uns pocs milers d'habitants, i el seu terme limita amb el de Sagunt, el nucli urbà del qual queda a pocs minuts per carretera. Eixa proximitat explica que bona part dels seus veïns treballen, estudien o facen la compra habitual a la capital de la comarca, encara que el municipi manté una identitat pròpia molt marcada pel regadiu tradicional, l'horta i el paisatge de séquies i barrancs en què s'ha desenvolupat el lledoner recuperat. La conservació d'exemplars com este forma part d'un esforç més ampli dels municipis xicotets de la comarca per a protegir un patrimoni natural que, a diferència dels grans monuments, rares vegades compta amb recursos propis suficients per al seu manteniment i depén en bona mesura de programes supramunicipals com el Pla d'Inversions de la Diputació de València.
L'interés per preservar arbres singulars no és exclusiu de Faura: la mateixa Diputació manté un catàleg d'arbrat monumental a la província que inclou exemplars centenaris de gran valor paisatgístic i sentimental, comparables en la seua funció social a l'Olivera de Gausa, a Sagunt, una olivera de més de 350 anys que compleix un paper semblant com a símbol identitari del territori. En tots dos casos, l'argument que sosté la inversió pública no és sols botànic, sinó també social: es tracta d'arbres que han acompanyat el creixement de diverses generacions i que, una vegada perduts, no poden substituir-se per un exemplar jove sense que el municipi perda una part de la seua memòria col·lectiva. Eixa mateixa lògica explica per què l'Ajuntament de Faura ha decidit acompanyar la recuperació del lledoner amb un Pla Director de l'Arbrat que estenga criteris semblants a la resta d'arbres i zones verdes del municipi, en lloc de limitar-se a una intervenció puntual sobre un únic exemplar.
L'Ajuntament de Faura ha avançat que el seguiment de l'estat del lledoner s'incorporarà a partir d'ara a les revisions periòdiques d'arbrat que realitza el propi Consistori, per a anticipar-se a futurs problemes de conservació.
El resultat final de la intervenció es podrà visitar lliurement, ja que l'entorn del lledoner continua sent un espai públic obert a qualsevol veí de Faura.
L'alcaldessa ha explicat que l'objectiu és combinar la protecció dels arbres vinculats a la història del municipi amb una planificació de l'arbrat que prepare els espais verds del futur. Segons El Periódico de Aquí, amb dades addicionals de Wikipedia sobre l'espècie Celtis australis.