El Teatre Romà de Sagunt protagonitza una conferència al Museu Arqueològic Nacional
La catedràtica Carmen Aranegui va explicar este dimarts a Madrid el paper urbà del monument saguntí, l'any en què es complixen 130 anys de la seua declaració com a Monument Nacional.
Amb 130 anys de protecció oficial a l'esquena, el Teatre Romà de Sagunt ha tornat a eixir de la ciutat per a parlar de si mateix. Ho va fer dimarts a Madrid, al saló d'actes del Museu Arqueològic Nacional (MAN), on la professora emèrita d'Arqueologia de la Universitat de València, Carmen Aranegui Gascó, va oferir la xarrada «El teatro romano como icono político urbano: Saguntum». La va presentar la directora del centre, Isabel Izquierdo Peraile, dins de les activitats lligades a la mostra De la tragedia griega a la comedia romana: el teatro clásico, que el museu té oberta al seu espai Vitrina CERO.
Aranegui va centrar la seua exposició en com encaixava l'edifici dins del traçat de la Saguntum romana. Va explicar que, en alçar-se la ciutat en terrasses sobre el vessant, el teatre funcionava com a frontissa entre el fòrum —situat més avall— i els barris que pujaven pel turó. Des dels camins que portaven fins a l'urbs, la seua mola resultava visible i contribuïa, segons va plantejar la investigadora, a donar caràcter al paisatge i a reforçar el sentit cívic de la ciutat antiga; un paper que, salvant les distàncies, el monument conserva hui en la fesomia de Sagunt.
A la cita va acudir una representació de l'Ajuntament cursada per invitació directa del propi MAN, dependent del Ministeri de Cultura: encapçalava la delegació l'alcalde, Darío Moreno, acompanyat de la regidora de Patrimoni Cultural i Turisme, Natalia Antonino, i de tècnics municipals de l'àrea patrimonial. Des del Consistori s'interpreta el gest com a reconeixement de l'interés que desperta el jaciment saguntí entre les grans institucions culturals del país.
Vitrina CERO, oberta fins al 18 d'octubre, no es conforma amb exhibir peces: recorre a fons bibliogràfics i museogràfics del propi MAN per a reconstruir com va passar el teatre clàssic de la tragèdia grega a la comèdia romana, entenent els escenaris antics no sols com a llocs d'espectacle, sinó com a altaveus d'idees i com a ferramentes de poder polític i social. És just eixe enfocament el que Aranegui va traslladar al cas concret de Saguntum.
El moment triat no és casual. Este 2026 es complixen 130 anys des que, el 26 d'agost de 1896, el teatre fora declarat Monument Nacional, una de les figures de protecció patrimonial més primerenques de l'actual sistema espanyol. Aquella declaració va arribar, això sí, molts segles després que arrancaren les obres: els plànols de l'edifici corresponen ja al temps d'August, si bé la seua construcció no es va rematar fins al regnat de Tiberi, entrat el segle I de la nostra era.
Entre eixa data i l'actual, el monument va viure a més una etapa molt més recent i espinosa. En la dècada dels noranta, els arquitectes Giorgio Grassi i Manuel Portaceli van firmar una rehabilitació que va afegir, sobre les pedres romanes conservades, una graderia i un escenari de factura contemporània. Des del primer dia, veus crítiques van denunciar que allò equivalia a construir un teatre nou damunt de l'antic, un debat que el patrimoni arqueològic espanyol continua arrossegant com a cas de referència.
L'Ajuntament saguntí aprofita cites com esta per a teixir contactes amb institucions de pes i encaixar-les en la seua aposta per investigar, cuidar i divulgar el llegat de la ciutat. Portar el teatre romà —i la Saguntum que representa— a espais com el MAN encaixa en l'estratègia municipal de convertir el jaciment en un reclam turístic i cultural de primer orde, justament quan Sagunt tracta de combinar eixe passat clàssic amb la seua aposta industrial per l'energia neta. Segons l'Ajuntament de Sagunt, amb dades addicionals de Wikipedia sobre la cronologia constructiva i la rehabilitació del teatre.