Una columna d'opinió analitza l'inici de curs al Camp de Morvedre
El text, publicat en l'edició Camp de Morvedre d'El Periódico de Aquí, repassa la conflictivitat docent i els resultats de l'informe PISA a l'inici del curs 2026-2027.
La tornada al col·legi d'este curs no és una més, segons planteja una columna d'opinió publicada per El Periódico de Aquí en la seua edició del Camp de Morvedre. El text situa l'inici del curs 2026-2027 junt a dos realitats que, segons el seu autor, marquen l'ambient educatiu de la comarca: la conflictivitat laboral del professorat, que en els últims mesos ha eixit al carrer per a reclamar millores, i els resultats de l'últim informe PISA, que l'article descriu com a preocupants.
La columna recorda que ambdues qüestions afecten directament el Camp de Morvedre, una comarca amb un alumnat pròxim a les 14.000 persones. Segons l'argument del text, el professorat no sols ha reivindicat millores salarials, sinó també una major qualitat educativa que, al seu parer, s'ha anat perdent de forma progressiva en els últims anys per manca d'atenció de l'administració cap a les aules públiques. Eixa reivindicació no és sols salarial: per al professorat, la qualitat educativa depén de les condicions concretes en què arranca cada curs, no sols de la nòmina a final de mes.
Sobre l'informe PISA, el text l'assenyala com un dels dos grans motius de preocupació d'este inici de curs. Es tracta d'un estudi internacional impulsat per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) que avalua cada pocs anys el rendiment de l'alumnat de 15 anys en matemàtiques, ciències i lectura, i que servix com a referència habitual per a comparar els sistemes educatius de distints països. Els seus resultats solen convertir-se en munició política: governs i oposicions els citen per a reforçar diagnòstics ja fets sobre el sistema, la qual cosa explica que la columna els mencione junt a la conflictivitat docent com a símptoma d'un mateix malestar de fons.
La columna apunta a la pandèmia de covid com un dels factors que encara condicionen eixos resultats, encara que insistix que el problema va més enllà d'eixa circumstància puntual: segons el seu argument, l'educació porta anys sense ser una política d'Estat compartida, amb cada Govern aprovant la seua pròpia llei educativa, la qual cosa dificulta la continuïtat de qualsevol millora. El text afig que les comunitats autònomes amb llengua pròpia, com la Comunitat Valenciana, no compten amb recursos suficients per a atendre eixa singularitat lingüística dins del sistema. El resultat, segons planteja el text, és un sistema que canvia de rumb cada pocs anys sense marge per a avaluar si les reformes anteriors funcionaven, la qual cosa dificulta comparar el rendiment d'una generació d'alumnat amb la següent.
L'article conclou demanant una reflexió conjunta dels agents educatius i de l'administració, i vincula la millora del sistema escolar amb valors més amplis com la comprensió, la tolerància i el respecte a la cultura i al patrimoni propis. La reflexió arriba en un moment en què el Camp de Morvedre, igual que la resta de la Comunitat Valenciana, encara un nou curs marcat per la negociació entre sindicats docents i la Conselleria d'Educació. Per a les famílies del Camp de Morvedre, el missatge de fons és que la millora del sistema no depén d'una sola mesura, sinó que l'administració i el professorat aconseguisquen mantindre acords estables en el temps. Mentre això no passe, cada inici de curs arribarà marcat per la mateixa incertesa que descriu la columna: negociacions obertes, resultats acadèmics sota escrutini i un alumnat, quasi 14.000 estudiants sols a la comarca, que comença les classes sense saber si este serà l'any en què les coses canvien. La columna no ofereix una solució tancada, però sí un diagnòstic clar: mentre no hi haja continuïtat en les polítiques educatives, cada nou curs tornarà a plantejar les mateixes preguntes sense resoldre-les del tot. Segons El Periódico de Aquí, amb dades addicionals de Wikipedia sobre l'informe PISA.