Una plataforma reclama auditar presumpta corrupció a Canet d'En Berenguer
A Canet d'En Berenguer, municipi veí de Sagunt dins del Camp de Morvedre, una plataforma ciutadana exigix a l'Ajuntament una auditoria externa sobre expedients que xifra en 15 milions d'euros; el consistori rebutja l'acusació.
Un pols públic entre una plataforma ciutadana i l'Ajuntament de Canet d'En Berenguer, municipi veí de Sagunt dins del Camp de Morvedre, torna a posar sobre la taula la qüestió de la transparència municipal. L'entitat, que es presenta amb el nom de Plataforma de Afectados por la Corrupción, exigix una auditoria externa i independent d'una àmplia bateria d'expedients municipals, amb una estimació d'impacte econòmic que situa al voltant dels 15 milions d'euros, encara que reconeix que eixa xifra necessita encara verificació i no equival a un perjuí provat.
L'abast que proposa l'entitat és ampli: contractació pública, urbanisme i patrimoni, subvencions, personal, hisenda i transparència interna, amb revisió de contractes, factures, convenis i operacions immobiliàries. El calendari que planteja per a completar tot el procés, des de la recopilació documental fins a un informe final, ronda els nou mesos. La mateixa Plataforma insistix que no busca assenyalar culpables —tasca que, recorda, correspon als tribunals— sinó simplement ordenar la informació dispersa sobre estos assumptes.
Este tipus d'exigències no són excepcionals en municipis xicotets del Camp de Morvedre: la capacitat tècnica limitada de plantilles municipals reduïdes dificulta sovint una fiscalització interna exhaustiva d'expedients acumulats durant diversos mandats, la qual cosa deixa sovint en mans d'auditories externes la tasca d'aclarir dubtes que, d'una altra manera, quedarien sense resoldre de forma independent.
Posat en perspectiva, la grandària del municipi dona una idea de la magnitud de la xifra reclamada: amb 8.297 habitants segons el padró de 2025, Canet d'En Berenguer maneja pressupostos molt allunyats dels 15 milions que baralla la denúncia ciutadana.
Des de l'Ajuntament, la resposta ha sigut taxativa: fonts municipals qualifiquen l'entitat de 'fantasmagórica' i asseguren que carix de seu física, pàgina web identificable i llistat públic de membres verificable. A més, apunten a una inconsistència temporal: abans de l'estiu, la mateixa organització xifrava en huit milions el suposat perjuí, quantitat que ara quasi s'ha duplicat sense que, segons el consistori, s'explique el nou càlcul.
Amb independència que la xifra final s'acoste o no als 15 milions reclamats, el desenllaç de l'auditoria tindrà un pes simbòlic considerable: una confirmació, encara que fora parcial, reforçaria la credibilitat de la Plataforma i pressionaria altres ajuntaments de la comarca a sotmetre's a revisions semblants; un resultat que descarte irregularitats, en canvi, servirà a l'equip de govern per a tancar mesos d'acusacions públiques sense resposta judicial.
L'equip de govern recorre a dos precedents recents per a reforçar la seua desconfiança cap a les denúncies de la Plataforma: un avís sobre un cost de cinc milions vinculat a la depuradora d'Egevasa que finalment no va generar cap despesa, i la reparació de la piscina municipal del Cantó, el cost real de la qual —uns 700.000 euros— el consistori assegura que no recaurà sobre les arques públiques, malgrat que l'entitat havia sostingut el contrari.
Per la seua banda, la Plataforma defén que qualsevol auditoria hauria d'encarregar-se a especialistes aliens a qui va gestionar els expedients en el seu moment, amb perfils d'auditoria pública i fiscalització administrativa, i proposa crear una comissió de seguiment amb representació de tots els grups municipals per a supervisar el procés.
Un procés de nou mesos com el que planteja la Plataforma implicaria, a la pràctica, revisar anys de contractes, factures i expedients administratius un a un, una tasca que en ajuntaments de grandària semblant sol requerir la contractació de despatxos especialitzats en auditoria pública, amb un cost afegit que cap de les dos parts ha quantificat encara públicament. Per als veïns de Canet d'En Berenguer, el conflicte té una traducció molt concreta: mentre no es resolga la disputa sobre els comptes municipals, qualsevol decisió d'inversió o de despesa que l'Ajuntament intente traure avant corre el risc de quedar sota sospita, la qual cosa pot alentir projectes municipals que no tenen res a veure amb els expedients assenyalats per la Plataforma.
Si l'Ajuntament es negara a encarregar l'auditoria sol·licitada, a la Plataforma li quedaria la via de recórrer a instàncies superiors, com la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana, l'organisme autonòmic encarregat de fiscalitzar els comptes dels ens locals, encara que eixe tipus d'intervencions sol produir-se per iniciativa pròpia de l'organisme fiscalitzador i no a petició directa de plataformes ciutadanes.
El desenllaç d'esta disputa, encara que circumscrit administrativament a Canet d'En Berenguer, transcendix els seus límits: la comarca del Camp de Morvedre comparteix servicis entre municipis, i el criteri que finalment s'aplique sobre fiscalització de comptes públics podria convertir-se en referència per a altres ajuntaments veïns, inclòs el de Sagunt, davant peticions ciutadanes semblants en el futur. Segons El Periódico de Aquí, amb dades de població de l'Institut Nacional d'Estadística arreplegades per Wikipedia.