El PP demana explicacions pel contracte d'enllumenat de Sagunt
El PP de Sagunt portarà a la Comissió d'Hisenda el contracte de gestió de l'enllumenat, semàfors i Smart City, valorat en 26,8 milions d'euros durant 15 anys.
Fiscalitzar abans de firmar: eixa és l'exigència que el PP de Sagunt planteja davant el nou contracte de gestió de l'enllumenat públic, la xarxa de semàfors i els servicis de Smart City que prepara l'equip de govern municipal. La xifra que maneja l'oposició per a tot el període de vigència, 15 anys, ascendix a 26,8 milions d'euros, un compromís econòmic que, segons els seus càlculs, rondaria 1,8 milions anuals a càrrec del pressupost municipal.
La regidora popular Sara Cañada portarà l'expedient a la pròxima Comissió Informativa d'Hisenda amb una bateria de preguntes dirigides a desglossar la despesa. Entre els seus principals dubtes figura la proporció exacta entre inversió en equipament nou i simple manteniment del servici existent, una distinció que, al seu juí, no queda clara en la documentació disponible fins ara.
Este tipus d'escrutini previ és habitual en contractes de llarga duració: en tractar-se de compromisos que superen un mandat municipal complet, la Comissió Informativa d'Hisenda actua com a pas previ no vinculant en què els distints grups poden plantejar dubtes tècnics abans que l'expedient arribe, si escau, a votació en el Ple.
Concretament, l'edil popular reclama xifres sobre el nombre de punts de llum que seran substituïts, quina proporció de la xarxa de semàfors es renovarà i quines seran les actuacions específiques que s'engloben davall l'etiqueta de Smart City, un concepte que en la pràctica pot abastar des de sensors de trànsit fins a plataformes digitals de gestió remota.
Un dels arguments centrals del PP és que bona part del treball de modernització ja es va fer en anys anteriors: la ciutat va substituir lluminàries convencionals per tecnologia LED i va retirar semàfors innecessaris en construir-se rotondes en distints punts. Per això, la formació demana que es contextualitzen les millores que ara s'anuncien enfront del que ja es va executar, per a evitar que es presenten com una transformació inèdita del servici municipal.
Els contractes de gestió energètica d'este tipus solen articular-se davall la fórmula d'empresa de servicis energètics, en què l'adjudicatari avança la inversió en equipament i recupera el desemborsament al llarg dels anys del contracte a canvi d'una quota fixa, un model que permet modernitzar infraestructures sense desemborsament inicial municipal, però que també trasllada a llarg termini el risc que l'estalvi promés no es complisca.
Els dubtes dels populars també apunten al fons del model contractual. Pregunten si es van valorar alternatives —com que el propi Ajuntament assumisca la gestió directa o que es liciten per separat els distints servicis— i quins informes tècnics avalen tant el termini de 15 anys com la fórmula elegida enfront d'eixes altres opcions. Sobre el propi import, volen saber si els 26,8 milions incorporen l'IVA i quin marge deixen per a revisions de preu o pròrrogues futures.
La bancada popular afig una tercera bateria de qüestions centrada en els resultats promesos: quin estalvi energètic i econòmic s'espera aconseguir, amb quina metodologia s'ha calculat eixa previsió, i quin règim de penalitzacions s'aplicarà a l'empresa adjudicatària si no complix els indicadors de qualitat pactats en el plec.
Este tipus de clàusules de penalització per incompliment d'indicadors —habituals en els contractes de servicis energètics— busquen traslladar part del risc econòmic a l'empresa adjudicatària si la instal·lació no ofereix el rendiment compromés, encara que la seua eficàcia real depén que l'Ajuntament dispose de mitjans tècnics propis per a verificar el compliment any a any.
Per als veïns de Sagunt, el debat té una traducció directa en el pressupost municipal a llarg termini: un contracte de 26,8 milions repartit en 15 anys compromet una partida fixa que, siga quin siga el color polític de l'equip de govern en les pròximes tres legislatures, condicionarà el marge disponible per a altres inversions en via pública.
Una vegada adjudicat, un contracte d'esta envergadura haurà de quedar reflectit en la Plataforma de Contractació del Sector Públic, el registre públic on es publiquen els plecs, les ofertes presentades i les condicions finals d'adjudicació, la qual cosa en teoria permetrà a qualsevol veí consultar en el futur els detalls que hui reclama l'oposició. L'eficàcia real d'eixa transparència, no obstant això, dependrà que la informació es publique de forma completa i comprensible, cosa que no sempre ocorre en els grans contractes de servicis municipals. Casos semblants en altres ajuntaments espanyols han mostrat que els contractes energètics a 15 anys tendixen a generar més controvèrsia com més poc detallada és la informació inicial disponible per a l'oposició, un patró que el PP de Sagunt pareix voler evitar exigint respostes abans, i no després, de la firma definitiva.
Abans que el contracte avance en la seua tramitació municipal, el PP exigirà l'accés complet a l'expedient, incloent-hi la memòria econòmica i els estudis tècnics que van servir de base per a dissenyar-lo. Segons El Periódico de Aquí.
← Tornar a l’edició