EUPV-IU dona suport al traçat que manté el tren Sagunt-Terol
EUPV-IU de l'Alt Palància, comarca veïna de Sagunt, dona suport a l'alternativa 1 del corredor Cantàbric-Mediterrani per ser, segons la coalició, l'única que garantix el servici ferroviari entre Sagunt i Terol.
Mantindre el tren tal com funciona hui, però millorat: eixa és, en síntesi, la posició que ha fixat la coalició EUPV-IU de l'Alt Palància sobre el futur traçat del corredor ferroviari Cantàbric-Mediterrani en el tram que travessa esta comarca castellonenca, limítrofa amb Sagunt, entre Soneja i Barracas. El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible va posar sobre la taula dos alternatives de traçat el passat juliol, i la formació d'esquerres s'ha decantat obertament per la primera d'elles.
La disjuntiva entre les dos alternatives no és sols tècnica: reflectix un debat habitual en els projectes ferroviaris espanyols de les últimes dècades, en què traçats completament nous solen prometre major velocitat i capacitat a llarg termini, mentre que les opcions de millora sobre la infraestructura existent prioritzen mantindre la cobertura territorial i evitar la desconnexió de nuclis de població que ja compten amb estació.
Enfront de construir una infraestructura completament nova, l'alternativa 1 aposta per millorar el recorregut ja existent, conservant el servici en les estacions actuals tant de Rodalies com de Mitja Distància. Un argument addicional a favor, segons la coalició, és que deixaria oberta la possibilitat de recuperar en el futur parades hui inactives, com Torás o Masadas Blancas.
L'alternativa 2, per contra, implica alçar una via completament distinta a l'actual. EUPV-IU advertix d'un risc concret en este escenari: la ruptura de la connexió entre els municipis situats en la part mitjana de la comarca i els de l'àrea alta, amb l'afegit d'una possible pèrdua dels trens de Mitja Distància que hui enllacen la zona amb València i amb territori aragonés.
Este tipus de temor no és infundat en comarques d'interior com l'Alt Palància, on la pèrdua d'un servici ferroviari pot accelerar la despoblació en dificultar els desplaçaments diaris de qui treballa o estudia fora del seu municipi, un fenomen que nombroses comarques de l'interior peninsular han viscut després del tancament o la reducció de línies de tren de rodalies i mitja distància.
Més enllà de la disjuntiva entre traçats, la coalició reclama accelerar les obres d'electrificació de la línia, ja en marxa, i centrar els esforços a augmentar la freqüència de pas i renovar el material rodant, amb independència de quina alternativa acabe imposant-se.
L'electrificació d'una línia ferroviària, l'altre punt que reclama EUPV-IU, permet substituir les locomotores dièsel per elèctriques, la qual cosa a la pràctica es traduïx en trajectes més ràpids, menor cost de manteniment i una reducció notable d'emissions contaminants respecte a la tracció dièsel que encara opera en bona part d'este trajecte. És una de les inversions estructurals més habituals en els plans de modernització ferroviària del Ministeri de Transports per a línies de l'Espanya interior amb menor densitat de trànsit que les grans rutes d'alta velocitat. Per a Sagunt, que actua com a frontissa entre esta línia d'interior i la xarxa d'alta capacitat de la costa mediterrània, una electrificació completa del tram facilitaria a més la interoperabilitat amb els servicis de Rodalies que ja operen de forma elèctrica en l'àrea metropolitana de València, reduint els temps de transbordament per a qui combina els dos trens en el seu trajecte diari.
Per als usuaris habituals de la línia, el debat entre alternatives 1 i 2 té, més enllà de la discussió tècnica, una traducció molt directa en la seua rutina diària: mantindre les estacions actuals evitaria haver-se d'adaptar a nous punts d'accés o a canvis en els horaris de connexió amb els trens de Rodalies de València, cosa especialment rellevant per a qui es desplaça a diari per motius laborals o educatius.
Encara que el debat es dirimix formalment en territori castellonenc, els seus efectes arriben directament a Sagunt: la ciutat marca l'extrem sud d'esta línia i el seu punt de connexió amb la xarxa de Rodalies de València, de manera que qualsevol decisió sobre el tram Soneja-Barracas repercutix també en la qualitat del servici que usen els veïns del Camp de Morvedre per a desplaçar-se cap a l'interior peninsular. La postura d'EUPV-IU se suma així a un debat territorial més ampli sobre com compatibilitzar les grans infraestructures ferroviàries europees amb les necessitats quotidianes de les comarques d'interior per les quals discorren, un equilibri que condicionarà no sols el futur del corredor Cantàbric-Mediterrani, sinó també la percepció ciutadana sobre si estos grans projectes beneficien realment els territoris que travessen.
El projecte en què s'emmarca esta disputa local va molt més enllà d'un tram concret: el corredor Cantàbric-Mediterrani aspira a connectar ciutats com València, Terol, Saragossa, Tudela, Logronyo, Miranda de Ebro, Pamplona i Santander, figura entre les Xarxes Transeuropees de Transport (TEN-T) de la Unió Europea, i els seus impulsors calculen que, una vegada acabat, permetria unir València i Bilbao en menys de quatre hores de viatge.
La mateixa EUPV-IU és la federació valenciana d'Esquerra Unida, integrada en la coalició estatal Unidas Podemos des de 2019. Segons El Periódico de Aquí, amb dades addicionals de Wikipedia sobre el corredor Cantàbric-Mediterrani i sobre EUPV-IU.