Una família de Port de Sagunt demana revisar la coordinació sanitària després d'un cas de sèpsia
Una família de Port de Sagunt ha demanat als serveis sanitaris valencians revisar conjuntament l'atenció a un parent hospitalitzat per sèpsia, després que l'ambulància del 112 trigara prop d'una hora a arribar.
Port de Sagunt torna a protagonitzar un debat sobre l'atenció sanitària pública: una família del municipi ha sol·licitat formalment que els serveis de salut valencians analitzen, de manera conjunta, com es va gestionar el cas d'un parent que va acabar ingressat per sèpsia poques hores després d'abandonar un hospital de València amb l'alta mèdica. Així ho recull El Periódico de Aquí, que situa l'origen del debat en la falta de coordinació entre diferents esglaons del sistema: l'atenció primària, els grans hospitals de referència de la capital i el servei d'emergències 112, tots implicats en la cronologia del cas dins de l'àrea sanitària de Sagunt.
Els antecedents es remunten a diversos mesos arrere, quan el pacient va començar a arrossegar molèsties urinàries recurrents. El centre de salut anava receptant diferents antibiòtics sense que, segons conta la família, arribara mai a materialitzar-se la cita amb un especialista en Urologia que la metgessa de família havia donat per feta. La situació va canviar de manera brusca setmanes després: un quadre sobtat de confusió mental junt amb la incapacitat per a desplaçar-se va obligar a acudir al servei d'urgències d'un gran hospital valencià, on unes proves van confirmar una infecció d'orina. Després de valorar el pacient, l'equip mèdic va decidir donar-li l'alta.
Ací sorgeix el primer dels dubtes familiars: asseguren que, en eixir de l'hospital, la persona seguia sense orientar-se bé i amb prou faenes es podia mantindre dreta. Ja a casa, lluny de millorar, el quadre es va agreujar durant les hores següents —temperatura elevada, més desorientació i una dependència sobtada per a les tasques més bàsiques—. Amb eixos símptomes damunt la taula, una altra professional d'Atenció Primària va examinar l'endemà al matí l'informe hospitalari i les analítiques, i va aconsellar tornar de seguida a un centre sanitari.
La família va optar aleshores per telefonar al 112. Tanmateix, asseguren que va passar al voltant de seixanta minuts sense que arribara cap ambulància, temps després del qual van decidir portar ells mateixos el pacient, en cotxe propi, fins a l'Hospital de Sagunt. L'ingrés es va produir sense demora: les anàlisis van mostrar que la infecció d'orina havia evolucionat cap a una sèpsia, amb pics de febre pròxims als 39 graus, episodis de deliri i dificultats respiratòries durant els dies següents. A hores d'ara continua ingressat, amb el que la família qualifica de millora, encara que sota vigilància mèdica constant.
Des de l'entorn familiar remarquen que no busquen responsabilitzar cap sanitari en particular ni parlar de mala praxi. La seua reclamació se centra en tres punts molt concrets: per què mai va arribar la derivació urològica promesa, quins criteris van permetre signar l'alta malgrat la desorientació evident, i què va fallar en la resposta del 112. Reclamen una revisió conjunta entre el centre de salut, l'hospital valencià, el servei d'emergències i el mateix Hospital de Sagunt, i s'ofereixen a lliurar tota la documentació clínica que faça falta.
No és la primera queixa d'este tipus que arriba des de l'àrea sanitària de Sagunt. Setmanes abans, a mitjan agost, ja havien transcendit denúncies d'altres usuaris per esperes de més de sis hores a les Urgències del mateix Hospital de Sagunt. La coincidència d'ambdós episodis reforça la sensació, entre veïns del Camp de Morvedre, que els temps de resposta del sistema públic mereixen un examen que vaja més enllà d'un cas aïllat.
Convé recordar què implica mèdicament el quadre que finalment va portar el pacient a l'hospital: la sèpsia es produeix quan l'organisme reacciona de manera descontrolada davant d'una infecció i acaba lesionant els seus propis òrgans i teixits, i les infeccions d'orina es compten entre els desencadenants més habituals. Les xifres de mortalitat associades són elevades —fins a un 30% en els quadres generals, un 50% si la sèpsia és greu i fins a un 80% en cas de xoc sèptic—, per això els protocols sanitaris prioritzen una resposta ràpida i ben engranada entre els diferents serveis.
La família s'ha compromès a facilitar tot allò que faça falta per a reconstruir amb precisió el que ha ocorregut, amb la vista posada en que la revisió ajude a millorar la coordinació sanitària del Camp de Morvedre i evite que una altra llar de la comarca passe per una situació semblant. Font: El Periódico de Aquí, amb dades complementàries de la Viquipèdia sobre la sèpsia.