Un recorregut assenyala les cases amb més història d'Estivella, al Camp de Morvedre
Un reportatge d'El Periódico de Aquí recorre els habitatges i façanes més singulars d'Estivella, població del Camp de Morvedre -la comarca de Sagunt- que va pertànyer administrativament a Sagunt fins al 1535.
El Camp de Morvedre, la comarca a la qual pertany Sagunt, conserva en els seus pobles un patrimoni d'arquitectura popular que rarament rep tanta atenció com els grans monuments. Un reportatge d'El Periódico de Aquí proposa recórrer Estivella fixant-se precisament en eixes façanes i habitatges que, sense estar catalogades, conten la història econòmica i social del municipi.
El mateix recorregut recorda que Estivella està documentada des de 1348 i que la seua primera carta pobla, datada el 16 de juny de 1382, va arribar junt amb les de les alqueries veïnes de Beselga i Arenes. El municipi, a més, va pertànyer administrativament a Sagunt -aleshores anomenat Morvedre- fins al 1535, un vincle històric que explica per què bona part de les seues antigues cases senyorials estigueren lligades a arrendadors i administradors de possessions dependents de l'entorn saguntí, segons arreplega Wikipedia.
L'itinerari comença al carrer del Dr. L. Caballero Anadón, on durant generacions es va alçar l'habitatge de la família Obrer, arrendadors arribats del Grau de València que van administrar possessions senyorials durant tres generacions. El conjunt, hui dividit en diverses edificacions independents, conserva encara les dimensions tradicionals, les reixes de forja i una façana de línies harmòniques davant l'antic mur de la carnisseria de la Baronia.
A la plaça d'Espanya, antiga Tenda Vella, es manté la casa de la família Arbiol, singular per un arc de rajola en els seus murs -un detall poc habitual a la zona- i per les inicials "L.S." gravades a la porta; ja no s'usa com a habitatge, encara que conserva un estat de conservació acceptable. Molt a prop, a l'actual plaça de la Constitució -antiga plaça Major, on encara se celebra el mercat setmanal-, la casa de la família Guillot-Vilanova destaca per un balcó revestit de ceràmica del segle XVIII que va arribar a estar en perill de desaparició el 2014 i que els seus propietaris han restaurat recentment.
L'exemple més singular, tanmateix, és l'antiga residència dels Martínez Catalá-Rubio, al carrer Josep M. Blasco, sobre el que va ser l'hort del baró. L'industrial seder Vicente Martínez Catalá la va comprar el 1879 i va construir un habitatge amb un ampli espai dedicat a la cria de cucs de seda; l'immoble va passar després a la seua cunyada Emilia Rubio, casada amb el metge de Paterna Federico Ballester. L'Ajuntament d'Estivella ha adquirit recentment esta casa, que conserva un notable patrimoni etnològic i una biblioteca que, segons el reportatge, permetrà reconstruir la vida d'un industrial de la seda i aprofundir en la història sedera valenciana.
El recorregut es tanca amb habitatges d'estiuejants de començaments del segle XX, com la casa Hurtado, amb taulells bisellats poc freqüents a la comarca, i amb l'habitatge del metge Joaquín Calvo, exemple d'eclecticisme amb una decoració barroca de motius fantàstics. El reportatge conclou que estes façanes, més enllà del poder o la religió, conserven la identitat de cada poble i mereixen protegir-se del pas del temps. Segons El Periódico de Aquí, amb dades addicionals de Wikipedia.