Canet d'en Berenguer, municipi veí de Sagunt, disputa el cost de la corrupció
A Canet d'en Berenguer, municipi veí de Sagunt dins del Camp de Morvedre, l'Ajuntament i una plataforma ciutadana discrepen sobre el cost real de cinc expedients judicials: entre 5,6 i 19,4 milions d'euros.
Cinc expedients judicials expliquen per què Canet d'en Berenguer discuteix hui una xifra: quant li ha costat la corrupció municipal. L'Ajuntament situa el pes econòmic d'eixos cinc casos en poc més de 5,6 milions d'euros; la Plataforma d'Afectats per la Corrupció, el col·lectiu que els ha fet públics, l'eleva fins a entre 18,4 i 19,4 milions si se sumen estimacions i riscos encara oberts. La resta del Camp de Morvedre, comarca que comparteix amb Sagunt, segueix el cas de prop: marcarà com es fiscalitzen ací les despeses heretades de gestions passades.
La distància entre ambdues xifres naix de què entra en el càlcul. Diners ja pagats, sentències fermes, provisions comptables per a riscos encara no produïts i simples hipòtesis de cost futur no són el mateix, encara que el document del col·lectiu els sume tots. El consistori usa eixa mescla de conceptes per a rebatre l'argument global de la plataforma.
Darrere de la disputa hi ha una trajectòria judicial llarga: la de l'exsecretari municipal José Antonio Sancho Sempere, a qui els tribunals ja han condemnat dos vegades per delictes comesos durant la seua gestió. Una condemna va arribar al gener de 2016, quan l'Audiència Provincial de València li va imposar dos anys de presó per un delicte de suborn. La segona es va confirmar més tard, a l'abril de 2021, quan el Tribunal Suprem va ratificar una altra sentència per prevaricació. Ambdues formen part d'un conjunt de causes obertes contra ell des de l'any 2000, és a dir, al llarg d'un quart de segle, segons va recollir El Periódico de Aquí a l'octubre de 2025. La Guàrdia Civil va investigar a més el patrimoni acumulat per Sancho Sempere a través de la seua unitat de delictes econòmics i urbanístics; eixe atestat, incorporat a una causa penal que roman oberta, calcula que l'exsecretari podria haver-se apropiat d'al voltant de 2,9 milions d'euros procedents de fons municipals.
Dos dels cinc expedients ja compten amb una xifra tancada per sentència. El primer és el cas Mas Camarena, valorat en 2,2 milions d'euros després que la Justícia anul·lara la cessió d'un terreny públic a un col·legi privat. El segon és Vitas de Amarre, una parcel·la al costat de la mar que havia d'acollir un hotel: el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va fixar ací una indemnització de 276.375,55 euros, a la qual se sumen interessos. L'origen d'este segon litigi està, en bona mesura, en la Llei de Costes: la norma estatal reserva com a zona pública protegida una franja de 100 metres des del límit de la ribera del mar, i edificar dins d'eixe marge acaba quasi sempre davant d'un jutge.
Els dos expedients restants admeten lectures distintes. Un és la piscina del Cantó, la llicència de la qual va quedar anul·lada: la plataforma xifra en un milió d'euros el risc que calga enderrocar-la, però l'Ajuntament es recolza en una sentència que trasllada eixa despesa, calculada pels propis veïns afectats en uns 700.000 euros, a la comunitat de la urbanització i no a les arques municipals. L'altre és l'Institut Valencià de la Paella, al qual el col·lectiu atribueix més de dos milions d'euros acumulats entre falta de viabilitat del projecte, plets i una dació en pagament.
Amb 151.735,52 euros, el cinqué expedient és el de menor quantia: factures emeses per l'Associació Valenciana de Juristes entre 2007 i 2011. La seua existència, per si sola, no acredita cap irregularitat, i és precisament això el que la plataforma reclama aclarir, demanant accés als contractes i als treballs que les avalen. Com que és el cas amb menor recorregut judicial dels cinc, l'Ajuntament a penes s'ha pronunciat més enllà de remetre's a l'arxiu.
Per a l'Ajuntament, el propi càlcul global resulta poc fiable perquè ha anat canviant en pocs mesos: huit milions abans de l'estiu, 15 milions després i, en la comunicació més recent, entre 18,4 i 19,4 milions. Com a exemple cita un vell projecte de planta potabilitzadora el cost atribuït del qual es va disparar de cinc a set milions en poc de temps, quan, asseguren les fonts municipals, la despesa real es va reduir a les costes judicials del procediment. Eixe vaivé, sostenen, debilita la xifra conjunta, encara que no invalida cada expedient analitzat per separat.
La resposta municipal no es limita a les xifres: qüestiona també qui està darrere de les denúncies. Segons l'Ajuntament, la plataforma no té reconeixement legal, no figura inscrita i podria ser obra d'una sola persona sota pseudònim. Les fonts municipals assenyalen Iñaky Sos Salvador com a suposat portaveu i diuen tindre les portes obertes per a reunir-se amb ell; sense proves que ho acrediten, insinuen a més un vincle amb episodis anteriors de corrupció al municipi, una acusació encara sense confirmar.
La plataforma reclama una auditoria externa que aclarisca el que s'ha pagat, el que queda pendent i qui ha de respondre; l'Ajuntament dona la volta a la petició i demana auditar el mateix col·lectiu. Vitas de Amarre ja està sent revisat d'ofici pel Tribunal de Comptes, l'òrgan que fiscalitza la gestió econòmica de l'Estat i els ajuntaments, al marge de la plataforma; segons El Periódico de Aquí al maig de 2026, eixe expedient va estar paralitzat onze anys fins que una revisió d'ofici el va reactivar el 4 d'octubre de 2018. El cas Mas Camarena, segons va publicar el mateix mitjà a l'abril de 2026, es va liquidar eixe any en rebaixar-se mitjançant acord la reclamació inicial de 23 milions del col·legi competidor El Plantío als 2,2 milions finalment assumits, després que el Tribunal Suprem ratificara que cedir 9.000 metres quadrats de sòl públic no va respectar les condicions del concurs.
Mentre no es desglosse expedient per expedient què és deute ja saldat i què continua sent previsió o risc obert, el cost real de la corrupció a Canet d'en Berenguer seguirà sense una xifra única. Segons El Periódico de Aquí, amb dades addicionals de Wikipedia i el Boletín Oficial del Estado.