Barracons a l'IES Altos Hornos de Sagunt per la falta de places escolars
L'institut IES Altos Hornos de Port de Sagunt ha instal·lat aules prefabricades davant les 341 matriculacions extraordinàries d'aquest curs, i PSOE, Compromís i PP coincideixen a reclamar nous centres educatius i la reforma de l'Eduardo Merello.
A l'IES Altos Hornos, a Port de Sagunt, el curs ha començat amb mòduls prefabricats al pati: la resposta immediata a una demanda de places que ja no discuteix cap grup polític de la ciutat. PSOE, Compromís i PP, amb programes molt distints entre si, demanen ara quasi a l'uníson més infraestructura escolar per a una ciutat on l'alumnat creix més ràpid que les seues aules. El PSPV xifra en 341 les matriculacions fora de termini gestionades en els dos primers mesos de curs, enfront de les 850 comptabilitzades en tot el curs anterior; si el ritme no canvia, el total d'enguany podria acostar-se al miler.
Els tres grups volien portar les seues propostes al ple d'aquest dijous, però la sessió no se celebrarà: l'alerta roja per pluges decretada a la Comunitat Valenciana va obligar a suspendre-la, de manera que el debat sobre els col·legis i instituts de Sagunt haurà d'esperar a la pròxima convocatòria.
El punt en què coincideixen les tres formacions, encara que no en com resoldre-ho, és la necessitat d'ampliar la xarxa de centres. La peça que concentra més atenció és el CIPFP Eduardo Merello, a Port de Sagunt: va deixar de ser un institut convencional el 26 de maig de 2023, quan va passar a integrar la Formació Professional, i des d'aleshores cap altre municipi valencià té, com Sagunt, dos centres integrats de FP, el mateix Eduardo Merello i La Laboral. Eixa singularitat explica per què la seua reforma pesa tant cada vegada que es parla d'infraestructures educatives a la ciutat.
Sobre el cost d'eixa reforma hi ha dues xifres en joc. Compromís continua citant els 13,8 milions d'euros amb què es va presentar el projecte originalment. L'Ajuntament, no obstant, maneja un pressupost oficial més recent, finançat amb càrrec al Pla Edificant, de 13.583.712 euros, al voltant de 13,5 milions.
Per a Compromís, la responsabilitat recau sobretot en la Generalitat. La formació recorda que, a finals de setembre, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va anul·lar la declaració de lesivitat que durant tres anys havia frenat eixa reforma, una dada que aleshores va difondre elperiodic.com; el que qüestiona ara és que el Consell, presidit per Pérez Llorca, optara per recórrer la sentència en cassació en lloc de deixar avançar les obres. A això suma altres peticions: dos col·legis nous, un institut i més places de Formació Professional.
La portaveu municipal Maria Josep Picó vol anar més enllà i sumar partits, sindicats, el sector educatiu i entitats socials en un front únic que reclame eixes inversions, que Compromís valora en més de 20 milions d'euros, la mateixa xifra que la formació ja manejava quan va llançar una idea semblant a finals de setembre. Compromís no es limita a assenyalar la Generalitat: també reclama al govern local, de signe socialista, que pressione amb més força el Consell.
El PSOE enfoca la seua moció en que els mòduls de l'IES Altos Hornos no es queden per a sempre: demana a la Conselleria dos col·legis i un institut amb caràcter urgent, junt al desbloqueig de l'Eduardo Merello. Els socialistes insisteixen en que avisen de la falta d'espai des de 2023, quan el mateix Ajuntament va denunciar que la ciutat havia sumat 2.700 alumnes en tres cursos, amb classes de Batxillerat de prop de 40 estudiants i l'IES Camp de Morvedre sense aules específiques suficients; el Consell Escolar Municipal va repetir l'alerta al juliol, en dos informes distints, sobre la falta de places per a qui arriba a mitat de curs. El seu portaveu, Javier Raro, resumeix que la ciutat creix a un ritme que la xarxa de centres no segueix. La moció demana a més garanties de seguretat, accessibilitat i confort tèrmic mentre duren els mòduls, i un calendari públic d'Educació per a retirar-los quan hi haja edificis definitius.
El PP ha presentat un pla propi malgrat compartir color polític amb el Consell: dos col·legis d'Infantil i Primària, dos instituts, continuar la rehabilitació de l'Eduardo Merello i millorar accessibilitat i climatització en els centres ja existents, tot dins d'una planificació conjunta entre Ajuntament i Generalitat que tinga en compte el creixement de població i els nous barris residencials. El seu portaveu, Ximo Catalán, prefereix no presentar-ho com un retret al Govern valencià i recorda que, al febrer, Planificació Educativa ja va informar a favor d'un nou institut per a Sagunt mentre la Conselleria continuava tramitant la reforma de l'Eduardo Merello. Els populars afigen que el Pla Edificant continua treballant en els col·legis Maestro Tarrazona, Baladre i Cervantes. Segons El Periódico de Aquí, amb dades addicionals de l'Ajuntament de Sagunt i d'elperiodic.com.