Demanen fiscalitzar a Canet d'En Berenguer expedients valorats en 15 milions
A Canet d'En Berenguer, municipi veí de Sagunt al Camp de Morvedre, una associació veïnal exigeix a l'Ajuntament obrir una comissió i encarregar una auditoria externa sobre expedients que xifra en uns 15 milions d'euros.
Prop de 15 milions d'euros: eixa és la xifra que una plataforma veïnal atribueix al conjunt d'expedients municipals que reclama revisar a Canet d'En Berenguer, localitat veïna de Sagunt dins del Camp de Morvedre. L'organització, que es defineix com a Plataforma d'Afectats per la Corrupció, ha traslladat la petició a l'Ajuntament després del ple del 17 de setembre, en el qual —assegura junt amb diversos grups de l'oposició— no va obtindre explicacions suficients sobre contractes i litigis que arrosseguen anys de recorregut judicial.
La seua exigència es concreta en dues vies paral·leles: d'una banda, activar una Comissió d'Assumptes Jurídics que permeta als distints grups municipals accedir de manera ordenada a la documentació, amb suport de personal tècnic; de l'altra, encarregar una auditoria a una firma externa i independent capaç de reconstruir, expedient a expedient, quant s'ha pagat ja, quant queda pendent i quins compromisos econòmics continuen oberts.
La mateixa plataforma matisa l'abast de la seua xifra: els 15 milions són, en les seues paraules, una estimació provisional que necessita desglossar-se cas per cas abans de convertir-se en una dada definitiva.
Tres casos concentren bona part de l'import reclamat. El primer és la cessió de terreny a Mas Camarena a un centre educatiu privat, amb un litigi al voltant de 2,2 milions d'euros. El segon, el projecte hoteler de Vitas Amarre, per al qual el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ja va fixar una indemnització de 276.375 euros a càrrec de l'Ajuntament. El tercer, la piscina municipal del Cantó, amb un impacte que la plataforma situa prop dels 700.000 euros i sobre el qual demana auditar pressupostos, adjudicacions i factures una a una. Junts sumen 3.176.375 euros, encara que —insisteix l'entitat— la suma no equival encara a un perjuí patrimonial confirmat.
A eixa llista s'afigen altres fronts: el contracte d'aigua i clavegueram amb Egevasa, que el TSJCV va ordenar revisar d'ofici al març de 2025 per una possible nul·litat d'origen; pagaments per assessoria jurídica a través de l'Acadèmia Valenciana de Juristes; el servei de recaptació municipal; processos interns de personal; i un expedient conegut internament com 'Semàfor Fòrum Roig'.
Què significa exactament demanar un 'reintegrament per abast'? La llei que regula el Tribunal de Comptes ho defineix com una via judicial de primera instància, distinta del juí de comptes ordinari, que un sol conseller del mateix Tribunal pot resoldre. Dit d'una altra manera: no cal un ple del Tribunal per a activar-la, i la seua funció és determinar si un càrrec públic ha de respondre amb el seu patrimoni per un perjuí econòmic concret.
El precedent més pròxim té nom propi. José Antonio Sancho Sempere, secretari municipal durant anys, va ser condemnat el 2022 pel Jutjat Penal número 18 de València per prevaricació administrativa i ús d'informació privilegiada. El mateix Ajuntament, arran d'eixa condemna, ja reclama davant del Tribunal de Comptes 151.735 euros per factures emeses a través de l'Acadèmia Valenciana de Juristes, entitat fundada pel propi Sancho l'any 2000.
El cas Vitas Amarre afig un altre capítol: la llicència es va concedir el 2001 i el 2002, va quedar anul·lada el 2018 després d'onze anys de paràlisi pel seu xoc amb la normativa de costes, i —segons va informar elperiodicodeaqui.com al juny de 2026— va portar el Tribunal de Comptes a obrir diligències preliminars el 19 de maig d'eixe any per a esclarir responsabilitats personals.
El mateix digital ja havia posat xifres a dos dels expedients reclamats hui, en un reportatge de maig de 2026: l'Ajuntament va acabar pagant 2,2 milions d'euros, a terminis entre 2025 i 2026, pel solar de 9.000 metres quadrats de Mas Camarena, després que la reclamació inicial ascendira a 23 milions; i el perjuí derivat d'anul·lar el contracte d'aigües amb Egevasa rondava llavors, sense xifra tancada, 'més de cinc milions d'euros'.
El mateix desenvolupament del ple del 17 de setembre afig un altre front de disputa. Oposició i plataforma coincideixen que l'alcalde, Pere Antoni Chordà, va esquivar el fons de diverses preguntes i va ajornar sine die la comissió jurídica; ambdós sostenen, a més, que va arribar a qualificar de mentider un regidor, un episodi que només l'acta i la gravació oficials podran confirmar o desmentir.
La resposta municipal ha sigut taxativa. Fonts del govern local neguen legitimitat a la plataforma —la descriuen sense representants identificables— i apunten a un possible vincle entre qui firma els seus comunicats i un antic soci professional de Sancho Sempere. Sobre la xifra de 15 milions, la titllen d'inventada i recorden un precedent: la mateixa entitat va arribar a denunciar un cost de cinc milions per una potabilitzadora que, senzillament, no existix. L'equip de govern defén a més que cap associació sense registre pot exigir auditories sobre fets ja resolts judicialment en la seua majoria, i remarca que la seua gestió ha sigut transparent en tot moment.
Amb les dues versions sobre la taula —la d'una plataforma que reclama papers i xifres, i la d'un Ajuntament que nega legitimitat a qui pregunta—, la decisió de convocar o no la Comissió d'Assumptes Jurídics queda en mans del mateix consistori. Segons El Periódico de Aquí, amb dades addicionals del Butlletí Oficial de l'Estat sobre el funcionament del Tribunal de Comptes.