L'església de Benicalaf inicia una nova fase per a recuperar el seu esplendor
A Benavites, municipi del Camp de Morvedre pròxim a Sagunt, arranquen els treballs que restauraran el segon tram de la nau i les capelles laterals de l'església de Benicalaf, únic vestigi dempeus d'un antic poble desaparegut.
L'església de Benicalaf, en el terme de Benavites, municipi del Camp de Morvedre pròxim a Sagunt, continua el seu llarg procés de recuperació amb una nova intervenció centrada en la conservació dels seus elements decoratius. Segons han explicat fonts municipals, la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament de Benavites han impulsat una segona fase dels treballs, amb una inversió pròxima als 50.000 euros i un termini d'execució previst de dos mesos.
L'actuació permetrà avançar en la restauració interior del temple, després de les intervencions desenvolupades durant els últims anys. En esta ocasió, els treballs se centraran en el segon tram de la nau i les capelles laterals, com a continuació d'una primera fase que ja va permetre actuar sobre la part inicial de l'interior. El projecte contempla una neteja especialitzada dels paraments per a retirar la brutícia i els materials acumulats sense perjudicar els revestiments originals, a més d'eliminar antics morters i estucs de ciment utilitzats en reparacions anteriors i que actualment es troben adherits a les superfícies històriques.
Un dels principals objectius serà recuperar la decoració històrica dels murs. Els especialistes treballaran sobre els diferents estrats decoratius prèviament estudiats i documentats, amb una atenció especial als esgrafiats que formen part de la configuració original del temple, corresponents principalment a l'últim terç del segle XVII. En aquells punts on hagen desaparegut, el projecte contempla reconstruir-ne el disseny prenent com a referència les marques i les empremtes que encara es conserven sobre el suport.
L'església està dedicada a sant Jaume Apòstol, i hi ha referències documentals que situen un espai de culte en aquest emplaçament ja l'any 1469, encara que l'edifici actual és fruit de diferents transformacions posteriors, especialment durant el segle XVII. Benicalaf va ser de fet un municipi independent fins al 14 d'abril de 1856, data en què es va annexionar a Benavites; hui només es conserva dempeus l'església, únic vestigi de l'antic nucli, la qual cosa explica per què el temple s'alça hui aïllat en ple terme municipal.
La recuperació del temple no és una actuació puntual, sinó un procés que s'ha desenvolupat per fases a causa de l'estat de conservació de l'immoble. L'any 2017 es va executar una intervenció d'urgència per a reforçar l'estructura i actuar sobre la façana principal i la coberta. Posteriorment es va treballar en el presbiteri i, des de 2022, les actuacions s'han traslladat progressivament a l'interior de la nau. L'edifici ha patit durant anys els efectes de la falta de manteniment, l'exposició a les condicions meteorològiques i diversos episodis de vandalisme, amb la humitat com un dels principals problemes, afectant les pintures murals i els materials de suport a causa de les filtracions d'aigua, junt amb vibracions pròpies de l'edifici que han provocat esquerdes, fissures i pèrdues de cohesió entre les capes de revestiment.
La recuperació de Benicalaf se suma a altres intervencions de patrimoni històric que es desenvolupen en paral·lel en distints municipis del Camp de Morvedre, finançades en bona part amb fons de la Diputació de València i de la Generalitat Valenciana, en una comarca on conviuen vestigis d'època romana, com els del propi Sagunt, amb construccions religioses medievals i modernes repartides per nuclis molt més xicotets com Benavites. La singularitat de Benicalaf residix precisament a ser l'únic vestigi dempeus d'un municipi que va deixar d'existir com a entitat administrativa fa més de segle i mig, la qual cosa convertix qualsevol intervenció sobre l'edifici en una operació especialment delicada: no es tracta sols de restaurar un temple, sinó de conservar l'única prova física que aquell nucli de població va arribar a existir de manera independent.
Eixe tipus de restauracions per fases, perllongades durant anys a causa de l'abast limitat de cada partida pressupostària, és habitual en el patrimoni religiós de municipis xicotets, que rares vegades disposen de recursos propis suficients per a escometre una intervenció integral d'una sola vegada. La col·laboració entre administracions -en este cas, Ajuntament de Benavites i Generalitat Valenciana- resulta per tant determinant perquè projectes com el de Benicalaf puguen completar-se, encara que això implique repartir la restauració en successives fases al llarg de diversos anys, com ha ocorregut amb les intervencions de 2017, del presbiteri i, ara, del segon tram de la nau.
L'Ajuntament de Benavites ha indicat que, una vegada conclosa esta segona fase, valorarà junt amb la Generalitat Valenciana el calendari de les següents intervencions necessàries per a completar la restauració integral del temple, sense que de moment hi haja una data tancada per a escometre-les.
L'accés a l'interior del temple romandrà restringit mentre duren les obres, per motius de seguretat.
Les actuacions anteriors han permés millorar notablement la situació, amb treballs de consolidació estructural, recuperació de pintures murals barroques i esgrafiats del presbiteri, així com intervencions en diferents façanes, encara que la recuperació completa del conjunt encara requereix noves actuacions. Segons El Periódico de Aquí, amb dades addicionals de Wikipedia sobre l'antic municipi de Benicalaf.