Un llibre recupera episodis inèdits de la història d'Alfara de la Baronia
Alfara de la Baronia, municipi del Camp de Morvedre, acull este dissabte la presentació de 'Crónica III', el nou llibre de la cronista Concha Saura sobre la història local.
Un poble xicotet, moltes històries per contar: eixe podria ser el resum de 'Crónica III. Alfara de la Baronia', el nou llibre que qui va ser cronista oficial del municipi, Concha Saura, presentarà este dissabte 12 de setembre a les 12 hores en el Saló d'Esplai. Un problema de salut impedirà a l'autora estar present en l'acte, que dirigiran en el seu lloc Miguel Carot i José Terrádez.
El volum és la continuació natural de 'Crónica II', que Saura ja va publicar en 2023, i aprofundix en capítols de la història local que rarament apareixen en els relats més coneguts del municipi: d'on vénen els cognoms que hui porten moltes famílies d'Alfara, quin paper va jugar el poble durant la Guerra Civil espanyola, i la peripècia d'un veí que va combatre a l'altra banda del món, en la Guerra de Filipines, a finals del segle XIX.
La proximitat d'Alfara a les anomenades 'línies X i Z', la frontera que separava els bàndols republicà i nacional durant la contesa civil, ocupa un dels capítols més singulars del llibre. Saura reconstruïx en les seues pàgines el funcionament de l'antic Hospital de Sang que es va improvisar en els baixos del casino local per a atendre els ferits que anava deixant el conflicte.
En un registre molt distint, l'obra també seguix el rastre d'un soldat local en la guerra filipina de finals del XIX: després de quasi deu anys en files, va caure malalt durant la seua estada a l'arxipèlag i va tornar a Alfara, on va viure la resta dels seus dies.
El llibre amplia a més la seua mirada més enllà de les fronteres del municipi: dedica pàgines a la història de la mateixa València, des de l'Antiguitat fins a episodis recents com les inundacions d'octubre de 2024, en un recorregut que acaba en el Museu de Belles Arts de València, el Pio V. Es completa amb un apartat de creació literària, 'El color de la paraula', amb textos de to poètic i satíric ambientats en el poble.
Una de les preocupacions que Saura trasllada en l'obra té a veure amb el patrimoni: l'estat de l'església d'Alfara, un edifici de valor artístic que, segons advertix el llibre, corre risc de deteriorament malgrat intervencions puntuals com la restauració d'un altar lateral o la neteja recent del campanar i la façana.
El propi nom del municipi forma part d'esta història que el llibre reivindica: fins al 15 de gener de 2010, quan la Generalitat va aprovar el canvi, Alfara es deia oficialment Alfara de Algimia. I el punt de partida que Saura tria per a rastrejar els cognoms actuals, l'any 1611, no és casual: coincidix amb la nova carta pobla que va rebre la localitat eixe mateix any, després de quedar despoblada en 1609 arran de l'expulsió dels moriscos.
La figura del cronista oficial, que Concha Saura va ocupar durant anys a Alfara, és una institució arrelada en els municipis de la Comunitat Valenciana: es tracta d'un càrrec honorífic, normalment vitalici, que reconeix la persona encarregada d'investigar i documentar la història local, i el treball de la qual sol quedar arreplegat en publicacions com esta trilogia que ara arriba a la seua tercera entrega.
Que la mateixa autora no puga estar present en la presentació no resta valor al projecte: el fet que altres dos veïns, Miguel Carot i José Terrádez, assumisquen la tasca de presentar l'obra en el seu nom reflectix precisament el tipus de col·laboració veïnal que sosté este tipus d'iniciatives culturals en els municipis xicotets de la comarca.
Per als lectors de fora d'Alfara, estes cròniques locals complixen a més una funció poc visible però rellevant: servixen de font per a investigadors, estudiants o simplement veïns curiosos d'altres municipis del Camp de Morvedre que busquen entendre com els grans esdeveniments de la història d'Espanya i la Comunitat Valenciana es van viure a escala d'un poble xicotet.
Presentacions com esta s'han convertit en un exercici habitual de memòria col·lectiva en els municipis xicotets del Camp de Morvedre, on bona part d'este treball recau en cronistes i investigadors locals que treballen, moltes vegades, de manera voluntària.
Este tipus de projectes editorials, quasi sempre finançats amb recursos modestos i sostinguts pel compromís personal dels seus autors, complixen una funció que va més enllà de la curiositat històrica: fixen per escrit una memòria que d'una altra manera es transmetria només de forma oral, amb el risc de perdre's a mesura que desapareixen les generacions que la van viure de primera mà. En una comarca on convivixen un nucli urbà gran com Sagunt i una desena de municipis d'apenes uns milers d'habitants, estes cròniques solen ser l'única font documental accessible per a reconstruir la vida quotidiana d'estos pobles al llarg dels segles XIX i XX. Iniciatives semblants s'han multiplicat en els últims anys per tota la comarca, recolzades sovint per associacions culturals o pels mateixos ajuntaments, que veuen en este tipus de publicacions una manera assequible de fixar el patrimoni immaterial de cada poble abans que es diluïsca amb el relleu generacional. Segons El Periódico de Aquí, amb dades addicionals de Wikipedia sobre Alfara de la Baronia.