El Ple de Sagunt recolza amb una moció la solidaritat amb Ceuta
El Ple Municipal de Sagunt va aprovar al setembre una moció d'EU-Unides Podem que expressa solidaritat amb el poble de Ceuta, amb els vots de PSOE, Iniciativa Porteña i Compromís; PP es va abstindre i Vox va votar en contra.
El Ple Municipal de Sagunt va certificar en setembre una fractura de quatre contra dos: PSOE, Iniciativa Porteña, Compromís per Sagunt i la promotora de la iniciativa, EU-Unides Podem, van traure avant una moció de solidaritat amb el poble de Ceuta, mentre el PP preferia l'abstenció i Vox votava en contra. En el torn de defensa de la proposta va intervindre el regidor d'EU-Unides Podem, Roberto Rovira.
El punt de partida del text és un homenatge: 141 persones han mort des del 30 de juliol intentant creuar cap a Ceuta, i el ple va voler deixar-ho per escrit com a alguna cosa més que una estadística —vides concretes que mereixen memòria i el reconeixement de la institució— a més de traslladar el condol a les seues famílies. La moció situa eixe drama en un context major: una ciutat fronterera xicoteta els serveis públics, el comerç i la convivència veïnal de la qual s'han vist desbordats, la qual cosa, en opinió dels firmants, obliga a actuar de forma conjunta a Espanya i a la Unió Europea.
Les peticions concretes de la moció es poden agrupar en tres eixos. El primer mira cap a Europa: demana revisar el model pel qual es delega bona part del control fronterer en tercers països i avançar cap a una política migratòria continental basada en els drets humans i en el repartiment de responsabilitats entre els Estats membres. El segon se centra en el dia a dia de Ceuta: exigeix a Madrid rapidesa en la resposta, més recursos materials i trasllats a la península que alleugen la pressió sobre la ciutat, sense renunciar per això a tramitar cada cas —asil, acollida, reagrupació familiar o retorn— de forma individual i amb garanties legals. El tercer posa el focus en la infància: reclama fórmules estables de repartiment entre l'Estat, les comunitats autònomes i les dos ciutats nord-africanes per a atendre els menors que arriben sense referent familiar, amb recursos suficients i anteposant sempre el seu interés a qualsevol càlcul polític.
Eixe bloc inclou a més un rebuig al fet que algú siga expulsat de forma automàtica o sense les garanties processals degudes, i reafirma el compromís de la corporació amb l'asil com a dret i amb no retornar ningú sense complir la normativa internacional de protecció. El text també condemna, sense matisos, els missatges d'odi per motius d'origen o raça, així com qualsevol intent de convertir la crisi migratòria en munició electoral o en motiu d'enfrontament entre territoris.
Un passatge poc habitual en este tipus de textos municipals és el retret directe a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP): el ple censura l'ús partidista que la seua Presidència hauria fet de l'assumpte ceutí i li exigeix rectificar, portant qualsevol decisió institucional al debat entre els grups que dirigixen la federació. Convé recordar què és eixa entitat: va nàixer el 1981, en la seua primera assemblea a Torremolinos (Màlaga), i des d'aleshores agrupa milers d'ajuntaments i diputacions espanyoles per a defendre de forma conjunta l'autonomia municipal davant d'altres administracions —d'ací que una desviació percebuda d'eixe paper resulte tan sensible per a un consistori com el saguntí.
El text a més celebra que milers de persones eixiren al carrer el 2 de setembre en distintes ciutats espanyoles en gest de suport a Ceuta, i posa l'accent en qui sosté la vida quotidiana ceutí des de dins: veïns organitzats, entitats socials i empleats públics que, segons defén la moció, no haurien de carregar en solitari amb una crisi d'esta magnitud. Convé apuntar que eixa ciutat funciona amb un model de govern particular des de 1995, quan el seu Estatut d'Autonomia va unificar les competències municipals i regionals baix la figura de l'alcalde-president; d'ací que el text saguntí es dirigisca tant a la seua Presidència com a la seua Assemblea en reclamar diàleg institucional.
L'acord es remet, entre altres destinataris, a l'Executiu central i als departaments amb competència directa en la matèria —Exteriors, Interior, Migracions i Infància—, a la mateixa Presidència de Ceuta, al Congrés dels Diputats, a la Comissió Europea, a la FEMP i a l'ambaixada del Marroc a Espanya. Segons l'Ajuntament de Sagunt, amb dades addicionals de Wikipedia sobre la FEMP i l'estatut d'autonomia de Ceuta.