El Marjal dels Moros, entre Sagunt i Puçol, dispara la supervivència de les tortugues
Al Marjal dels Moros, situat en terme de Sagunt i Puçol, la Generalitat ha rescatat enguany 61 cries de tortuga d'estany, una espècie en perill la taxa de supervivència de la qual ha passat de l'1% al 40%.
Els veïns de Sagunt i Puçol que s'acosten al Marjal dels Moros per a observar aus o passejar per les seues sendes tenen ara un motiu més per a fixar-se en l'aigua: la tortuga d'estany, l'única espècie de tortuga d'aigua autòctona de la Comunitat Valenciana, està recuperant terreny en este humit compartit entre els dos municipis. Un equip tècnic de la Generalitat, recolzat en l'empresa pública Vaersa, ha reunit enguany 61 cries eixides de l'ou fa poc, per a donar-los cobriment durant la fase més delicada de la seua vida, quan qualsevol depredador o espècie forana pot acabar amb elles.
L'espècie, el nom científic de la qual és Emys orbicularis, figura en el catàleg de fauna amenaçada des dels anys noranta del segle passat, i la seua recuperació és una de les prioritats de conservació que l'administració autonòmica manté en este espai natural. De fet, Vaersa és la companyia pública encarregada per la Generalitat de gestionar els espais protegits de la Xarxa Natura 2000 a tota la Comunitat, entre els quals es troba este humit.
El Marjal dels Moros no és un espai qualsevol: va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus en 1996, una figura que des de llavors obliga a extremar la vigilància sobre els seus hàbitats aquàtics, tant per a les aus com per a la resta de fauna que depén de les seues aigües, entre ella la tortuga d'estany.
Les xifres expliquen per què el projecte es considera un èxit. Dèsset anys arrere, quan corria 2009, a soles es va poder localitzar un únic exemplar en tot l'humit. Dotze mesos arrere, en canvi, ja es comptabilitzaven 26 cries nascudes per si soles, un senyal que les femelles adultes tornen a pondre ous amb normalitat en la zona. Gràcies al programa de cria vigilada, la proporció de cries que sobreviu el seu primer any ha saltat de l'1% al 40%, segons les dades que maneja l'administració.
El sistema de protecció combina diverses fases. Un equip localitza els nius i els cobreix amb estructures de reixeta metàl·lica per a impedir que els depredadors arriben fins als ous. Entre eixos depredadors, destaca la rabosa, responsable de bona part de les pèrdues registrades en la zona. En trencar la clofolla, les cries passen a centres gestionats per Vaersa i a entitats col·laboradores, entre elles l'Oceanogràfic i el Bioparc de València, on reben seguiment veterinari fins que complixen al voltant d'un any. Només llavors se les torna a l'humit, on creixen ja soltes, amb més grandària i més opcions de lliurar-se dels depredadors.
A la pressió dels depredadors autòctons se suma un problema afegit: la presència de la tortuga de Florida, una espècie exòtica que competeix directament amb la tortuga d'estany per les mateixes zones d'assolellament i pel menjar disponible en el marjal. Per a vigilar l'evolució de la colònia i detectar intrusos, els tècnics distribuïxen pel humit diverses trampes submergides: quan capturen un exemplar autòcton, l'examinen, li col·loquen una marca identificativa i el tornen a l'aigua; si es tracta d'un exemplar de l'espècie invasora, el retiren de l'entorn de forma definitiva.
A banda del treball directe amb les tortugues, l'equip de conservació desbrossa a mà part de la vegetació en els punts on solen donar-se les postes, amb la finalitat de deixar el terreny en millors condicions per a la niuada. Esta tasca es coordina amb cura per a no coincidir amb la temporada en què crien les aus que també habiten l'humit.
Per a qui viu a Sagunt o Port de Sagunt, el Marjal dels Moros és un dels racons naturals més pròxims on observar de prop este tipus de treballs de conservació, a pocs minuts en cotxe del nucli urbà. Poques vegades pot seguir-se amb dades tan concretes la recuperació d'una espècie amenaçada en un espai natural situat a les portes de la ciutat, la qual cosa convertix este projecte en un exemple que la fauna autòctona pot recuperar-se amb anys d'inversió sostinguda. La longevitat de la tortuga d'estany, capaç de superar els 40 anys de vida, fa que les cries protegides hui puguen continuar reproduint-se en el marjal durant dècades, consolidant una població que fa quinze anys estava pràcticament extingida en la zona.
Segons El Periódico de Aquí, amb dades addicionals de Wikipedia i de Vaersa.