Platges d'Almardà, Corinto i Malvarrosa a Sagunt: la dana Adam arriba a les dunes
La dana Adam ha portat la mar al cordó dunar d'Almardà, a Sagunt, i els veïns demanen protegir l'arena acabada d'aportar amb estructures a l'aigua.
La dana Adam ha sotmés a la seua primera prova seriosa la regeneració de les platges del nord de Sagunt. L'onatge que va deixar el temporal va arribar al cordó dunar en alguns punts d'Almardà, i l'Associació Veïnal d'Almardà, Corinto i Malvarrosa ha respost amb un comunicat adreçat al Ministeri per a la Transició Ecològica: l'arena aportada, sosté, no basta per si sola per a protegir la costa.
Almardà és una platja oberta de quasi dos quilòmetres de longitud, formada per pedra, i el seu major atractiu és el cordó de dunes de gran valor ecològic que presenta pel costat de ponent. Eixa franja és just la que la mar ha arrossegat, només uns mesos després d'una regeneració que els residents duien anys reclamant.
La dimensió de l'obra explica la inquietud. Segons l'associació, el Ministeri ha traslladat prop d'1,3 milions de tones d'arena. Quan el secretari d'Estat de Medi Ambient va visitar els treballs, a finals d'abril de 2026, la dada que va arreplegar elperiodic.com venia expressada en volum: 1,217 milions de metres cúbics, dins d'un projecte de 18.627.694,10 euros. Costes preveu a més que la línia de costa inicial retrocedisca entre 50 i 60 metres fins a assolir el seu perfil d'equilibri, de manera que la platja nova està pensada per a reajustar-se amb el temps.
El temporal no ha estat un episodi aïllat. L'associació compta dos temporals marítims en els primers 19 dies d'octubre, quasi un cada deu dies, i tem el que puga arribar durant els mesos següents.
La petició concreta dels veïns és estudiar i executar dics submergits o esculls artificials paral·lels a la costa. La idea és que reduïsquen l'energia de l'onatge i ajuden a retindre sediments. Demanen que qualsevol obra es faça amb garanties tècniques i ambientals. Reconeixen que la regeneració ha tornat superfície de platja, així que no qüestionen l'actuació sinó que la consideren incompleta: sense protecció, adverteixen, els seus habitatges continuaran exposats als temporals.
Corinto concentra bona part del malestar. Els residents entenen que la seua erosió es va agreujar per intervencions anteriors al litoral proper. En concret, qüestionen que es retiraren sediments d'esta zona per a regenerar les platges d'Almenara, cosa que, al seu parer, va llevar part de la protecció natural de Corinto i la va deixar més exposada a l'onatge. També assenyalen els espigons d'Almenara com a possible causa d'un canvi en el transport de sediments al llarg d'este tram de costa. Per això demanen que les administracions avaluen eixos efectes i estudien mesures correctores. Es tracta de la interpretació de l'associació, no d'una conclusió tècnica publicada.
No són els únics que dubten de la durabilitat d'este tipus d'obres. A finals de juliol de 2026, Valencia Plaza va informar que l'informe «Destrucción a Toda Costa 2026», de Greenpeace, sosté que les aportacions d'arena no aconseguixen frenar la regressió del litoral i cita Almardà, Corinto i Malvarrosa entre els exemples.
L'associació s'adreça al Ministeri, a la Demarcació de Costes i a la resta d'administracions competents. Els demana un calendari concret i compromisos per a executar mesures estructurals, perquè tem que la regeneració acabe sent una solució temporal a un problema amb anys de reclamacions al darrere. La informació d'origen no arreplega, de moment, una resposta del Ministeri ni de Costes.
El que ja hi ha sobre la taula és la segona fase citada a l'abril: perllongar la Gola de Quartell i regenerar el cordó dunar, el mateix tram que ara ha tocat l'onatge. Falta conéixer el calendari d'eixa fase i si inclourà alguna de les estructures que demanen els veïns.
Segons El Periódico de Aquí, amb dades de Wikipedia sobre la platja d'Almardà, d'elperiodic.com sobre les obres i de Valencia Plaza sobre l'informe de Greenpeace.