Romeria de la Creu del Garbí a Estivella 2026: no se celebra i el Pilar té la seua història
Estivella, al Camp de Morvedre, es queda sense romeria a l'ermita del Garbí el 25 d'octubre per les vacances del rector. Una columna recorda l'origen de la devoció al Pilar al poble.
Els veïns d'Estivella que pugen a la tardor a l'ermita de la Creu del Garbí no podran fer-ho en la data habitual. La romeria del quart diumenge d'octubre, que en 2026 és el dia 25, no se celebrarà, i eixe dia tampoc hi haurà missa al costat de la creu. El motiu és que el rector del poble passa octubre de vacances al seu país.
L'absència també afecta la missa ordinària. Mentre dure, el cap de setmana només té una celebració, la de dissabte, i se suprimix la missa en valencià dels diumenges. Ho conta una columna d'opinió d'El Periódico de Aquí. L'autor reconeix que el sacerdot té dret a unes vacances organitzades abans del seu nomenament, però considera que les autoritats religioses haurien d'haver mostrat més sensibilitat perquè la tradició no es perguera enguany. És una valoració del columnista: el text no arreplega la versió de la parròquia ni de la jerarquia eclesiàstica.
El contrast que remarca l'autor ve del 12 d'octubre de 2026: eixe dia les campanes d'Estivella van repicar amb insistència i s'oficià una missa destacada en honor de la Mare de Déu del Pilar, amb autoritats presents. Hi hagué celebració solemne per a esta advocació, però no hi haurà romeria a la Creu del Garbí.
Per al columnista, pensar que el Pilar no té història al poble seria faltar a la veritat. La imatge, xicoteta i de bona factura, té més de 150 anys i la seua presència a l'església es deu al rector Joaquín Álvarez Bonet, nascut a l'Alcúdia i arribat a Estivella en 1826 des de Cortes de Pallàs. Va morir el 19 d'octubre de 1859 i fou enterrat al poble: el 19 d'octubre de 2026 es van complir 167 anys.
La seua acta de defunció, al Quinque Libri (llibre parroquial), és la font principal del columnista. Hi consta que tots els rectors de les Baronies acudiren a l'enterrament, que deixà una quantitat de diners per als feligresos pobres i que llegà a l'església una imatge del Pilar amb la seua custòdia, pagada de la seua butxaca. Des d'aleshores, sosté el text, la devoció al Pilar va unida a Estivella.
A finals del segle XIX, la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats passà a una capella al costat del baptisteri, on continua hui. El columnista afig una referència cronològica: la Guàrdia Civil començà a retre culte al Pilar en 1864 i la Mare de Déu fou declarada patrona del cos en 1913, de manera que Estivella ja la venerava abans que eixe institut armat.
El lloc al qual puja la romeria té el seu propi recorregut. Segons la Diputació de València, l'origen de l'ermita de la Creu del Garbí es relaciona amb la col·locació d'una creu en eixa muntanya en 1787; en 1804 s'hi alçà una capella i l'ermita fou restaurada en 1993. És a dir, el cim porta més de dos segles amb capella.
El text no indica si es fixarà una altra data per a la romeria. El columnista conclou que la història del Pilar a Estivella està eclipsada però mereix recordar-se, sobretot enguany, sense romeria. Segons El Periódico de Aquí, amb dades addicionals de la Diputació de València (turisme).