PowerCo Sagunt: l'alcalde valora l'acord amb la xinesa Gotion
L'alcalde Darío Moreno recolza l'entrada de la xinesa Gotion en la societat que gestionarà la fàbrica de bateries de Sagunt, un gir que al seu parer porta tecnologia LFP més ajustada a la demanda real del sector.
Amb la incorporació de Gotion encara recent, l'alcalde saguntí ha volgut deixar clara esta setmana la seua lectura del moviment: l'entén com un blindatge per al futur de la fàbrica, no com un risc. El repartiment accionarial deixa a PowerCo amb el 51% de la nova societat i a Gotion High-Tech amb el 49% restant, a canvi d'una aportació xinesa d'1.100 milions d'euros. El desemborsament conjunt del projecte continua superant els 2.300 milions d'euros, repartit en una primera fase amb dos blocs productius, un sostre combinat de 30 GWh a l'any i unes 1.500 contractacions directes inicials.
Per a Moreno, l'important no és només quants diners entren, sinó de la mà de qui. Recorda que la firma asiàtica ocupa el cinqué lloc entre els majors productors mundials del sector, i remarca que Volkswagen retinga el control majoritari de la societat: al seu parer, això garanteix que siga la matriu alemanya qui continue fixant el rumb del projecte. El matís pesa més si es té present que PowerCo, propietat íntegra del Grup Volkswagen des de la seua creació en 2022, alça al mateix temps altres dues plantes germanes, una a Salzgitter (Alemanya) i una altra a St. Thomas (Canadà), amb les quals persegueix sumar entre les tres fins a 200 GWh de capacitat.
L'alcalde posa el focus, sobretot, en el salt tecnològic que porta el pacte. La futura planta produirà cel·les de liti-ferrofosfat (LFP), una química que, segons defén, permet arrancar el projecte ja “més competitiva” enfront de la que s'havia dissenyat anys arrere, quan el mercat era molt distint. No es tracta només de discurs: l'enllaç ferro-fòsfor-oxigen propi del LFP suporta millor els curtcircuits i les pujades de temperatura que les fórmules basades en cobalt, i prescindir d'este metall abarateix a més la fabricació i reduïx els riscos ambientals lligats a la seua extracció i al seu rebuig.
Moreno emmarca tot açò en un tauler geopolític més ampli, el d'unes aliances industrials que, diu, estan canviant de forma accelerada a tot el món. Sosté que recolzar-se en la unió entre una gran firma europea i un gegant tecnològic asiàtic aporta estabilitat i millora la posició competitiva de la planta, fins a tal punt que, davant una crisi futura, eixe ancoratge podria funcionar com a coixí per a l'economia local. El suport institucional ja havia arribat un dia abans des de la Generalitat: el vicepresident autonòmic, José Díez, va definir la unió entre les dues companyies com un pas que situa la ciutat com a referència europea de la mobilitat elèctrica, encara que l'inici de la producció continua fixat per a 2027, tal com havia avançat un dia abans el mateix diari que recull hui les paraules de l'alcalde.
El raonament de l'alcalde no es queda en la fàbrica. Insistix que el municipi no pot avançar “a dues velocitats”, amb un teixit industrial que creix molt més ràpid que els servicis que reclamen els seus habitants. Defén que més indústria significa més treball, benestar i oportunitats per al municipi, i afig que la meta final és que cap veí haja de marxar-se'n de la localitat per a construir-se un futur. Les pròpies xifres municipals amplien l'abast més enllà de les contractacions d'esta primera etapa: al gener de 2024, la corporació local calculava uns 3.000 llocs directes i 12.000 indirectes per al conjunt del projecte una vegada completat, mentre la Generalitat adquiria terrenys junt a les oficines de la companyia per a alçar el futur Battery Campus, amb places per a formar 400 estudiants que aspiren a incorporar-se després a la planta.
El mateix Moreno admet que este impuls porta amb si reptes afegits, especialment per als servicis públics, i enumera mesures que ja estan en marxa: la major partida social de la història municipal, un reforç de la plantilla policial, plans plurianuals per a cuidar el ferm dels carrers i una planificació urbanística pensada per a acompanyar el creixement. A canvi, reclama que la resta d'administracions no es queden arrere en sanitat, educació, transport interurbà i habitatge protegit, terrenys que queden fora de l'àmbit municipal. No és la primera vegada que l'alcalde cultiva esta relació industrial més enllà de Sagunt: al juny va visitar la planta bessona de Salzgitter per a avançar un agermanament entre ambdós municipis, dins d'un acord preliminar rubricat en 2024. Tanca la seua valoració amb una idea que resumix la seua lectura del projecte: el municipi “serà un motor industrial” per a tota la Comunitat i, defén, també per al conjunt d'Espanya. Segons El Periódico de Aquí, amb dades de PowerCo, Wikipedia i de l'Ajuntament de Sagunt.