Comença a València el juí contra els 11 activistes de Greenpeace de Sagunt
El Tribunal d'Instància de València jutja des d'este dimecres a 11 activistes de Greenpeace per bloquejar en 2021 l'accés d'un vaixell gaser al port de Sagunt; la Fiscalia demana cinc anys de presó per a cadascun.
El Port de Sagunt és, des d'este dimecres, l'escenari judicial d'una causa que Greenpeace defineix com un test per al dret a la protesta a tota Europa. Onze activistes s'asseuen al banc dels acusats del Tribunal d'Instància de València per haver frenat, fa quasi cinc anys, l'entrada d'un vaixell gaser al port saguntí. El bloqueig apuntava directament a la planta de regasificació de Saggas, infraestructura que en 2025 va arribar a cobrir més del cent per cent —el 101,77%— de la demanda de gas natural de tota la Comunitat Valenciana, a més de gestionar el 14,87% de tot el gas natural liquat descarregat en el conjunt del sistema gasista espanyol. Eixa magnitud ajuda a entendre per què la Fiscalia reclama ara fins a cinc anys de presó per a cadascun dels encausats.
El vaixell bloquejat en 2021 procedia dels Estats Units i transportava 138.000 metres cúbics de gas obtingut per fracking. Els onze encausats —huit nacionalitats diferents, quatre d'elles espanyoles— van immobilitzar l'accés portuari durant bona part d'aquella jornada. Este és el fet que el Ministeri Fiscal qualifica ara com a desordres públics agreujats, amb una petició de condemna que la mateixa Greenpeace situa com la més severa jamai demanada a Europa contra activisme mediambiental.
Per a l'organització ecologista, qualificar de delicte greu una acció sense ferits ni danys materials resulta desproporcionat, sobretot quan ja va abonar més de 160.000 euros en sancions administratives pel mateix episodi. La roda de premsa en què es va presentar esta defensa va tindre un escenari simbòlic: la coberta del trencagels Arctic Sunrise. Hi van intervindre la directora executiva de Greenpeace Espanya, Eva Saldaña; el jurista Javier Raboso, responsable de l'àrea d'Espai Democràtic i Dret de l'organització; l'advocada Inés Díaz, i dos dels propis encausats, Francisco del Pozo i Ylenia Burisch.
Segons va explicar la defensa, en el moment de la protesta les autoritats només van arrestar el capità de l'embarcació; la causa penal es va ampliar després als altres deu activistes malgrat que, insistixen, cap d'ells va ser acusat de causar lesions o desperfectes. Raboso va aprofitar la compareixença per a demanar la derogació de la Llei Orgànica de protecció de la seguretat ciutadana —coneguda popularment com a llei mordassa—, en vigor des de l'1 de juliol de 2015 i que castiga, entre altres conductes, manifestar-se junt a determinats edificis o fotografiar agents policials.
La vista tindrà observadors de pes internacional: Michel Forst, relator especial de l'ONU per a defensors del medi ambient, i Amnistia Internacional han confirmat que seguiran el procés des de la sala. Per a Francisco del Pozo, que arrossega fins a dotze anys de petició de presó repartits en tres causes diferents pel seu activisme, i per a Ylenia Burisch, amb cinc anys en joc només en este juí, l'experiència combina desgast personal i convicció: tots dos van defendre davant la premsa la seua intenció de continuar protestant malgrat el cost que això implica.
El cas posa a més el focus sobre un lloc clau per a l'economia de la comarca: el Port de Sagunt concentra bona part del teixit industrial del Camp de Morvedre, des de la siderúrgia d'ArcelorMittal fins a la mateixa planta de Saggas, i la seua activitat portuària ha sigut tradicionalment un dels motors econòmics de la ciutat. La irrupció d'esta causa judicial coincidix, a més, amb un moment de transformació en què Sagunt tracta de posicionar-se com a referència en energies renovables i mobilitat elèctrica, un context que afig una capa addicional de debat sobre el paper que ha de jugar el gas natural en la transició energètica.
El juí s'estendrà previsiblement durant diverses jornades, en què està previst que declaren tant els propis activistes com agents de la Guàrdia Civil i representants de Saggas, abans que les parts eleven les seues conclusions i el tribunal fixe data per a dictar sentència, un tràmit que en causes d'esta complexitat sol demorar-se diverses setmanes després de la vista oral.
A Sagunt, l'episodi també reviu el debat sobre l'equilibri entre activitat industrial i moviments ecologistes en una comarca que combina un teixit fabril de primer nivell amb espais naturals protegits com la Marjal dels Moros, i on en els últims anys s'han succeït protestes de distint signe relacionades amb l'ús del territori, des de les queixes del sector agrari per la reserva de sòl ferroviari fins a mobilitzacions veïnals vinculades a la instal·lació de noves indústries.
Saggas porta dos dècades operant al port saguntí com a planta de regasificació de gas natural liquat, un període en què s'ha consolidat com una peça clau per a garantir el subministrament energètic de la Comunitat Valenciana i en què la pròpia empresa ha desenvolupat també programes de relació amb la comunitat local, com iniciatives de patrocini esportiu en centres educatius de la comarca.
Segons Valencia Plaza, amb dades addicionals de Wikipedia sobre la llei mordassa i de Saggas sobre la planta de regasificació.