El Ple de Sagunt impulsa que la Via Verda d'Ojos Negros arribe al Port
El Ple Municipal va aprovar una moció d'Iniciativa Porteña per a estudiar com prolongar la Via Verda d'Ojos Negros fins a Port de Sagunt, amb el suport de PSOE, PP, Compromís i EU-Unides Podem; Vox es va abstindre.
Port de Sagunt podria, amb els anys, veure's connectat a peu o en bicicleta amb l'interior de Castelló i Terol: el Ple Municipal va aprovar al setembre una moció per a reactivar el projecte que portaria la Via Verda d'Ojos Negros fins al litoral saguntí, tancant així un itinerari que hui es queda a les portes del seu destí històric.
La proposta va partir d'Iniciativa Porteña, defesa pel seu portaveu, Eduardo Márquez, i va aconseguir el suport de PSOE, PP, Iniciativa Porteña, Compromís per Sagunt i EU-Unides Podem; només Vox es va abstindre. Compromís per Sagunt va sumar a més una esmena amb un objectiu molt concret: que el Ministeri de Transports permeta pujar bicicletes als autobusos que unixen Sagunt amb Terol, perquè l'ús de la ruta no s'interrompa mentre avancen les obres ferroviàries de la zona.
L'acord es tradueix, de moment, en dos encàrrecs administratius. D'una banda, demana a les administracions implicades —el mateix Ajuntament, la Generalitat Valenciana i la Diputació de València, entre altres— que aclarisquen de qui són els terrenys pels quals passaria el traçat, pas previ imprescindible per a coordinar qualsevol actuació posterior. D'altra banda, trasllada a la Generalitat la petició de reservar pressupost per a redactar, executar i desenvolupar la infraestructura.
El traçat té darrere una història industrial molt concreta: va nàixer com a ferrocarril miner per a traslladar el ferro extret a Ojos Negros, ja en terres turolenques, fins als alts forns del Port. La seua transformació en sendera per a caminants i ciclistes va començar en 2002, i en l'actualitat suma 182,2 quilòmetres repartits entre Terol, Castelló i València —una de les rutes verdes més llargues d'Espanya—, però el tram utilitzable es talla a Albalat de Taronchers, encara a distància del mar. Tancar justament eixe buit final fins a Port de Sagunt és l'objectiu que perseguix la moció aprovada.
El mateix text admet que recompondre el recorregut original no és senzill després de més de sis dècades de canvis urbanístics, encara que insistix que hi ha solucions tècnicament viables que respecten la història del corredor. Els seus impulsors subratllen el paradoxal de la situació: una infraestructura pensada per a enllaçar mines i costa mai ha arribat, en la pràctica, a tocar eixa costa.
Entre els arguments que maneja la moció figura l'impacte econòmic de completar la ruta: més turisme sostenible, activitat per a bars, comerços i lloguer de bicicletes, i una oportunitat perquè el Port reforce la seua identitat lligada al passat miner i siderúrgic. De fet, si el projecte avança, el traçat arribaria prop de fites com l'Alt Forn o l'antic Grau Vell, unint memòria industrial i oferta turística. Els grups que van recolzar el text van recordar, a més, que associacions veïnals i col·lectius cicloturistes porten anys demanant justament eixa connexió, conscients que la ruta ja operativa enllaça pobles d'interior amb la costa sense aconseguir, encara, tocar-la.
L'impuls a esta connexió ciclista encaixa, a més, amb el gir que viu el municipi cap a un model de mobilitat més sostenible, en paral·lel a la transformació industrial que travessa Port de Sagunt amb l'arribada de noves plantes lligades al vehicle elèctric. Una via verda que per fi tocara la costa sumaria un argument més per a qui defén un turisme i una economia locals menys dependents del cotxe, i encaixaria amb la resta d'iniciatives de mobilitat activa que l'Ajuntament ve impulsant els últims anys.
Per ara no hi ha terminis ni pressupost tancat sobre la taula: tot passa per resoldre primer de qui són els terrenys afectats. D'eixa anàlisi conjunta entre els tres nivells d'administració implicats dependrà quan —i com— la Via Verda arribe finalment a Port de Sagunt. Segons l'Ajuntament de Sagunt i elperiodic.com, amb dades addicionals de Wikipedia sobre la Via Verda d'Ojos Negros.