Sagunt a Escena tanca la seua 43a edició amb prop d'11.000 espectadors
El festival d'arts escèniques Sagunt a Escena va concloure el 23 d'agost la seua 43a edició amb prop d'11.000 espectadors, cinc funcions amb entrades exhaurides al Teatre Romà i un aforament ampliat a 804 localitats.
Prop d'11.000 persones es van acostar este estiu al Teatre Romà i als carrers saguntins per a veure alguna de les vint funcions que van compondre l'edició número 43 de Sagunt a Escena, festival que va baixar el teló el 23 d'agost passat i que, temporada rere temporada, s'ha convertit en una cita fixa del calendari cultural de la ciutat. Impulsa el certamen la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats des de l'Institut Valencià de Cultura (IVC), recolzat a més per la Diputació provincial i el consistori saguntí. Nou d'eixes funcions es van celebrar dins del propi Teatre Romà; les altres onze van formar el programa de carrer Off Romà, desplegat per distints punts d'ambdós nuclis de la ciutat.
La dada que marca esta edició és una altra: el Teatre Romà va guanyar capacitat, amb quasi 200 butaques més que en les dos convocatòries prèvies. El recinte va passar així de 608 seients en 2024 i 2025 a 804 en 2026, un salt finançat per la Conselleria mitjançant la seua Direcció General de Patrimoni Cultural, en coordinació amb l'IVC. A la pràctica, això va permetre que bastants més persones per funció aconseguiren entrada sense necessitat d'anticipar-se setmanes, cosa habitual en les dos convocatòries anteriors quan l'aforament era més reduït. No és un canvi qualsevol en eixe escenari: la intervenció que li va donar el seu aspecte actual, obra dels arquitectes Giorgio Grassi i Manuel Portaceli entre 1990 i 1994, va acabar declarada il·legal pel Tribunal Suprem, que va considerar que s'havia construït literalment damunt de les ruïnes romanes, tapant-les baix la nova estructura. Davant d'aquell precedent, l'ampliació de butaques d'enguany s'ha limitat a optimitzar el mateix edifici sense tocar de nou la seua polèmica base arqueològica. El Teatre Romà, escenari habitual també d'altres cites escèniques de la ciutat al llarg de l'any, es confirma així com el gran pol cultural de Sagunt durant els mesos d'estiu.
El concert de la cantaora Estrella Morente va tancar la temporada estable del recinte i va ser una de les cinc cites que van penjar el cartell de "no queden entrades", entre elles La ópera de los tres centavos, La dama boba, Terra de guapes i Fedra, en los infiernos. En conjunt, els huit títols de gran format del Teatre Romà van sumar 7.000 espectadors. També van omplir aforament Original Greek, muntada per la valenciana Marina Toniovic, i Hamlet, una versión recontralibre, amb artistes de Teatro La Plaza, companyia procedent del Perú. A elles es van sumar les dos cites amb El Narciso en su opinión, muntatge propi de l'IVC sobre un text de Guillén de Castro que va adaptar Chema Cardeña i va dirigir Rebeca Valls. Per a eixos dos últims títols van col·laborar l'àrea teatral de la institució provincial valenciana i el Centre Teatral Escalante. L'Ajuntament de Sagunt, al seu torn, va col·laborar tant en Off Romà com en Terra de guapes, escrita per Sandra Monfort.
L'altre gran bloc del festival, pensat per a qui prefereix veure teatre sense pagar entrada, va ser Off Romà, que va congregar unes 4.000 persones en places i carrers de la ciutat. Catorze dels muntatges d'esta edició portaven firma valenciana: tres van pujar a l'escenari del Teatre Romà, i altres onze es van integrar en el circuit de carrer, amb propostes de circ, dansa i teatre arribades de les tres províncies, cosa que va disparar el nombre d'assistents al cicle fins a xifres mai vistes. La novetat enguany van ser dos muntatges de gran format al carrer: Quimera, de La Fam Teatre, i Carrer 024, de Sol Picó, que van omplir de públic les places tant en un nucli de la ciutat com en l'altre.
La programació de carrer va repartir les seues cites per huit racons distints, entre places, jardins i el passeig del Pantalà. A l'Alameda, Marea Danza va presentar Anudar i La Fam Teatre va estrenar Quimera; a la cèntrica plaça Cronista Chabret, Colectiv Notknown va portar Caso enterrado, mentre que I si fem un clàssic, de Visitants, va quedar suspesa per la baixa d'una intèrpret. Carrer 024 va ser la peça triada per a baixar el teló, el mateix dia 23, a l'històrica plaça Antiga Moreria, que també va acollir Juga, de La Trócola Circ. La pluja va impedir la representació de Rob, obra de Teatre de l'Abast que anava a pujar a l'escenari del Centre Cívic. A la Casa Municipal de Cultura, Bramant Teatre i Escalante van firmar Princeses, cavallers i dracs; la plaça dels Tarongers va celebrar els 20 anys de La Siamesa amb Bailarina a la carta; i Koosha, d'El Cruce, va tancar el recorregut urbà a la veïna Casa dels Berenguer.
El festival va repetir, per segon any, la seua aposta per la mediació social: l'associació saguntina InsProject, que centra la seua activitat a acompanyar persones amb diversitat funcional, es va sumar al taller de moviment de tres jornades, guiat per la coreògrafa Ana Lola Cosín Torada junt al ballarí Lucas García, en eixe mateix centre cultural municipal. Els dotze integrants del grup van rematar l'experiència veient Hamlet, interpretada per artistes amb síndrome de Down de la companyia Teatro La Plaza.
Amb més de trenta edicions a l'esquena, Sagunt a Escena s'ha guanyat un lloc entre els festivals d'arts escèniques de referència a la Comunitat Valenciana, segons ho defineix el mateix IVC. Eixa trajectòria explica en part per què cada estiu el certamen aconsegueix combinar grans noms del panorama nacional amb companyies emergents del territori, cosa que pocs festivals de grandària semblant aconsegueixen mantindre edició rere edició. Darrere de l'esdeveniment va estar també la Generalitat, amb el finançament del Pla Endavant, i una desena llarga de patrocinadors: des de la Regidoria de Turisme de Sagunt fins a firmes com Caixa Popular i l'Autoritat Portuària-Valenciaport; també, Saggas, Fertiberia, Vivavins, La Serp, Le Fou, Panach i Royal Bliss.
Segons dades de l'Ajuntament de Sagunt, amb aportacions d'El Periódico de Aquí, de Wikipedia sobre els antecedents del recinte arqueològic i de l'IVC sobre la trajectòria del festival.