Museu Industrial i de la Memòria Obrera del Port de Sagunt: obri a la nau de 1927
El Museu Industrial i de la Memòria Obrera del Port de Sagunt va obrir el 15 d'octubre de 2026 a la nau de 1927 de l'antiga siderúrgica. Té tres plantes i entrada gratuïta fins al 31 de desembre.
Qui vulga conéixer la història siderúrgica del Port de Sagunt ja pot fer-ho sense pagar: el Museu Industrial i de la Memòria Obrera va obrir el dijous 15 d'octubre de 2026 i l'entrada és gratuïta fins al 31 de desembre. Es visita de dimarts a diumenge, de 10 a 14 hores, i els divendres i dissabtes també de 16 a 19 hores.
El museu ocupa l'antiga Nau Magatzem d'Efectes i Recanvis, alçada el 1927 per la Companyia Siderúrgica del Mediterrani. Allí es guardaven matrius i recanvis per a la maquinària de la fàbrica. Hui s'hi exhibeixen peces, fotografies, documents i testimonis que expliquen com funcionava la planta, com s'organitzava la vida dels veïns al seu voltant i quin paper van tindre els treballadors en el creixement de la ciutat.
A la inauguració van assistir l'alcalde de Sagunt, Darío Moreno, la regidora de Patrimoni Cultural i Industrial, Natalia Antonino, i Sonia Garcés, gerent de la Fundació de Patrimoni Industrial i Memòria Obrera, entitat que s'encarregarà de gestionar el centre. També hi van acudir col·lectius socials i persones que fa anys que treballen per conservar este patrimoni.
Moreno va defendre que el museu no ha de quedar-se en la tècnica de l'acer: vol que servisca també d'homenatge a qui va arribar al Port de Sagunt buscant un futur millor i va aportar el seu bagatge al municipi. Antonino va recordar que el patrimoni industrial va més enllà d'edificis i màquines, perquè és treball, dignitat, esforç col·lectiu i, sobretot, memòria.
El recorregut es reparteix en tres plantes: l'activitat siderúrgica, la ciutat fàbrica i la memòria obrera. Objectes originals i recursos audiovisuals acompanyen els processos industrials, les condicions de vida i les reivindicacions laborals. Entre les peces hi ha un microscopi metal·logràfic Ernst Leitz Wetzlar de 1924, un nivell òptic de 1918 i roba de treball d'Altos Hornos de Vizcaya. Els continguts estan en valencià, castellà i anglés, i les audioguies i els materials de lectura fàcil es consulten gratis mitjançant codis QR.
El museu arranca amb dues exposicions temporals, 'La batalla de Sagunt (1983-1984)' i 'Los tiempos del Puerto', que recuperen la lluita contra el tancament d'Altos Hornos del Mediterráneo (AHM). Esta societat anònima es va crear el 1971 per a gestionar la siderúrgia integral de Sagunt. El 1984, l'any del tancament, donava ocupació a 3.332 persones; la seua activitat va cessar el 5 d'octubre d'aquell any i el tren de laminació va servir de base a una empresa successora, Siderúrgica del Mediterráneo.
L'obertura tanca un procés de diverses dècades. La nau es va salvar de l'enderrocament el 1984, va passar a la Fundació el 1994 i el 2007 es va cedir a l'Ajuntament de Sagunt per a rehabilitar-la, amb finançament de la Generalitat Valenciana i del propi consistori. El projecte de rehabilitació data de 2009 i l'obra principal es va adjudicar el 2011. Segons va informar Valencia Plaza el novembre de 2022, onze anys després es va donar per conclosa la reforma, amb un pla de quatre espais expositius repartits en tres plantes de l'ala nord i la primera planta de l'ala sud. Encara quedaven per fer les actuacions per a condicionar l'espai museístic.
El març de 2025, segons va publicar valencianews.es, l'Ajuntament va anunciar una inversió de 400.000 euros per a dotar el museu, amb un termini d'execució de sis mesos després de la licitació. Entre el previst figuraven maquetes, vídeos, experiències interactives i un xicotet espai de biblioteca.
Fins a final d'any estan previstos tallers didàctics, conferències i altres propostes per a públics de distintes edats. Moreno va vincular l'obertura amb el moment que viu la ciutat: amb l'arribada de grans projectes empresarials, Sagunt creix i, segons ell, convé no oblidar les arrels ni els errors del passat.
Segons El Periódico de Aquí, amb dades addicionals de Wikipedia, Valencia Plaza i valencianews.es.