Sagunt demana reconéixer Eliseo Sanchis com a víctima de la repressió franquista
El Ple de Sagunt ha demanat al Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica que reconega com a víctima del franquisme Eliseo Sanchis López, regidor socialista afusellat a Paterna el 1939.
El Ple ordinari d'octubre de l'Ajuntament de Sagunt ha aprovat una moció per reconéixer Eliseo Sanchis López com a víctima de la repressió franquista, a l'empara de la Llei de Memòria Democràtica. El text demana a més al Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica que li concedisca la Declaració de Reconeixement i Reparació Personal.
La proposta la van presentar els grups PSPV-PSOE, Compromís per Sagunt i EU-Unides Podem, i la va exposar al Ple l'alcalde, Darío Moreno. Va eixir avant amb els vots a favor de PSOE, Iniciativa Porteña, Compromís per Sagunt i EU-Unides Podem. El PP es va abstindre i Vox va votar en contra.
Segons l'exposició de motius, Sanchis va nàixer el 30 de juliol de 1891 a la Font de la Figuera i es va instal·lar al Port de Sagunt per treballar en la indústria siderúrgica. Va ser empleat de la Compañía Siderúrgica del Mediterráneo, on va arribar a contramestre de la planta de forns de coc. Aquesta empresa es va constituir a Bilbao el 1917 com a filial d'Altos Hornos de Vizcaya per explotar les instal·lacions de Sagunt.
La seua vida va estar lligada al moviment obrer local: va pertànyer a la Sociedad Siderometalúrgica de la UGT i a l'Agrupació Socialista de la ciutat. Durant la Guerra Civil va integrar el Comité Unificado del Frente Popular i el Comité de Defensa, i va ser regidor de l'Ajuntament pel PSOE entre el 30 de novembre de 1936 i el 27 de setembre de 1937. Aquest pas per la Corporació és el que du el consistori a assumir, segons la moció, una responsabilitat especial amb la seua figura.
Acabada la guerra, el van detindre i el van tancar en un magatzem de taronges habilitat com a presó a Sagunt. Un consell de guerra celebrat el 19 d'agost de 1939 el va condemnar a mort. El van afusellar a Paterna el 8 de novembre d'aquell any, als 48 anys.
Paterna és el lloc on van acabar molts represaliats valencians. Entre 1939 i 1956 van ser afusellades al seu cementeri i llançades a més de 100 fosses comunes 2.238 persones, quasi la meitat de totes les represaliades en territori valencià, procedents de 191 municipis, segons el programa didàctic del museu L'Etno, de la Diputació de València. Les exhumacions científiques van començar el 2017 i, segons eixe mateix programa (2023-2024), havien permés recuperar unes 1.200 víctimes; és la xifra d'aquell moment, no un recompte actual.
La moció recorda que, 85 anys després de l'execució, la família de Sanchis ha recuperat les seues restes i ha pogut donar-li l'enterrament que anhelava. Ho atribueix al treball de la Plataforma de Familiars de les Fosses de Paterna i a les polítiques de memòria democràtica del Govern d'Espanya.
Què canviaria amb la declaració que se sol·licita: segons el Ministeri, reunix tres elements, la consideració de víctima, la declaració, si és el cas, que el tribunal que va condemnar va ser il·legal i il·legítim, i la nul·litat i il·legalitat de la sentència. En un cas com el de Sanchis, jutjat per un consell de guerra el 1939, eixos dos últims punts són els de més abast per a la família. El mateix Ministeri va informar el 18 de novembre de 2025, tres anys després de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, que ja havia concedit i lliurat 1.614 declaracions d'aquest tipus. La concessió correspon al Ministeri: l'acord del Ple només la sol·licita.
L'Ajuntament ja havia actuat abans en aquesta matèria amb altres veïns. Segons va publicar elperiodic.com l'agost de 2022, la Regidoria de Memòria Històrica i Democràtica buscava familiars de dos veïns de Sagunt afusellats a Paterna el 1939, José Sanchis Torrent i Hipólito Delgado Ferrer, per a fer proves d'ADN; és un cas distint del d'Eliseo Sanchis. I segons va informar eldiario.es el maig de 2016, Sagunt va retre homenatge a 27 persones executades el 5 de maig de 1939, els noms de les quals figuren en una tomba del cementeri municipal.
Amb esta iniciativa, l'Ajuntament vol contribuir a la reparació moral de Sanchis, acompanyar la seua família i mantindre la seua història dins de la memòria col·lectiva del municipi, sota els principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició. Segons aytosagunto.es i elperiodic.com, amb dades del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, del museu L'Etno, de Wikipedia, i d'elperiodic.com i eldiario.es sobre els antecedents.