L'exsaguntí Adama Sangare firma una gran arrancada al Castellonense
El davanter malià, que la temporada passada jugava a l'Atlético Saguntino, suma ja sis dianes en cinc amistosos de pretemporada amb la UD Castellonense, amb un doblet inclòs davant el seu antic equip.
Van bastar cinc partits de pretemporada perquè Adama Sangare es convertira en una de les sorpreses de l'estiu a Vilanova de Castelló. El davanter malià, de 26 anys, que la temporada passada va defendre els colors de l'Atlético Saguntino, suma ja sis dianes en altres tants amistosos amb la UD Castellonense i ha batut la porteria rival en cinc duels distints, un rendiment que reforça les seues opcions de tindre pes específic quan el conjunt d'Iñaki Rodríguez debute a Segona Federació. Una arrancada d'estes característiques no és freqüent al futbol modest valencià, i explica l'interés amb què el cos tècnic castellonense segueix la seua evolució en estes setmanes prèvies a l'inici lliguer.
El repartiment d'estos sis tantos deixa una ratxa pràcticament ininterrompuda. Tot va arrancar el 31 de juliol davant l'Hércules B, amb Sangare tancant un 2-0 després del primer tanto de Joel Rodríguez; després va arribar el seu torn davant el CD Buñol, encontre resolt 4-0 i en què també van aportar el seu granet Rubén Murcia, Lache i De Mateo. El capítol més recordat, no obstant això, va ser el que va firmar davant el seu propi exequip: el Castellonense va remuntar l'Atlético Saguntino gràcies als tantos d'Agus Murillo i Joan Pulpón, i va ser llavors quan Sangare va aparéixer per partida doble —minuts 84 i 86— per a segellar un 4-1 davant el club en què havia sigut màxim realitzador tot just uns mesos abans. Va sumar a més l'únic gol visitant en la derrota per 5-1 davant el Castellón B (minut 56) i va decidir l'amistós davant el Torrent amb un tanto al 67. Únicament es va quedar sense veure porta en la cita contra La Nucía, resolta 3-1 a favor del conjunt alacantí malgrat el descompte firmat per Joe Winstanley, del propi Castellonense.
A Sagunt, mentrestant, l'afició no ha perdut de vista el seu exjugador. La seua eixida cap al conjunt castellonense es va formalitzar el 24 de juny, després d'un curs en què havia firmat deu tantos en 27 partits amb l'Atlético Saguntino —titular en 23 d'ells— i en què va ser peça clau de la campanya que va portar l'equip romà fins a la segona plaça del Grup VI i a disputar la promoció d'ascens. Aquell amistós de principis d'agost davant el seu exequip va servir, de fet, com a termòmetre compartit de la pretemporada de tots dos clubs, i va deixar clar que Sangare seguia sent, mesos després d'anar-se'n, un dels futbolistes més decisius que ha vestit recentment eixa samarreta. Per a bona part de l'afició saguntina, este seguiment a distància funciona a més com a referència indirecta del nivell del propi grup, en què el seu antic equip continua competint esta temporada.
El propi Atlético Saguntino arrossega una història centenària: va nàixer en 1922 de la fusió dels clubs Sagunto C.D. i Cova Club, segons arreplega Wikipedia, i des de 1977 disputa els seus encontres com a local a l'estadi Camp Nou de Morvedre, el mateix escenari on el davanter malià va firmar els seus deu gols de la temporada passada.
Abans de recalar a Sagunt, la trajectòria de Sangare passava pel CD Soneja i l'Huracán Moncada. El seu curs més prolífic va arribar precisament al Soneja, la 2022/23, amb 26 gols en 40 partits, ascens a Tercera Federació inclòs junt amb la conquesta de La Nostra Copa; ja a Tercera va firmar sis tantos el seu primer any i deu el següent, fins a sumar 42 gols en 102 partits en les seues tres temporades al club.
El seu nou destí tampoc és un club qualsevol en este moment: la UD Castellonense, fundada en 1946 a Vilanova de Castelló i amb seu al Camp Municipal de l'Almenà, va aconseguir el curs passat l'ascens directe a Segona Federació en proclamar-se campiona del Grup VI de Tercera Federació, aconseguint per primera vegada en la seua història una categoria nacional, segons les dades que arreplega Wikipedia. El propi recinte de l'Almenà, de gespa artificial, es va inaugurar el 6 de desembre de 2006, en substitució d'un antic camp parroquial —La Almena— hui en desús.
Per a Iñaki Rodríguez, comptar amb un futbolista capaç de jugar tant de referència com des de bandes, amb capacitat per a atacar espais a l'esquena de la defensa, suposa una alternativa més de cara al que serà l'estrena més exigent del club en la seua història recent. L'adaptació de Sangare arriba, així, en un moment decisiu per a un equip que es prepara per a debutar per primera vegada en una categoria nacional, davant rivals amb més recorregut en el futbol professional i una exigència física i tàctica molt superior a la viscuda fins ara a Tercera Federació. Segons golsmedia.com, amb dades addicionals de Wikipedia sobre l'Atlético Saguntino i la UD Castellonense.