Sandra Monfort presenta al Teatre Romà el seu homenatge a la música popular valenciana
La cantant Sandra Monfort presenta este dissabte 15 d'agost al Teatre Romà de Sagunt el seu espectacle 'Terra de Guapes', inspirat en la Fonoteca de Materials, l'arxiu escolar que va rescatar el folklore valencià als anys huitanta.
El Teatre Romà de Sagunt acull este dissabte, dins del festival Sagunt a Escena, el muntatge complet de 'Terra de Guapes', l'espectacle amb què la cantant i compositora Sandra Monfort (Pedreguer, 1992) ret homenatge a un fons sonor que va marcar la seua trajectòria musical: la Fonoteca de Materials. La funció està programada a les 22.30 hores i forma part de la 43a edició del festival, que ja supera les tres dècades d'història amb el recinte romà com a escenari central i que organitza l'Institut Valencià de Cultura (IVC).
La programació de Sagunt a Escena es completa este any amb el cicle OFF-Romà, un conjunt d'espectacles gratuïts de teatre de carrer repartits per diferents espais urbans de Sagunt, pensat per a acostar el festival a públics que no sempre arriben fins al recinte romà.
Abans de l'estrena completa, Monfort va convidar personalment Vicent Torrent, impulsor de la Fonoteca de Materials i membre històric del grup Al Tall, a presenciar un passe previ de l'espectacle. En acabar, Torrent es va acostar a felicitar-la i ella li va respondre que fa música gràcies a la faena que ell va dedicar a rescatar aquell arxiu. L'anècdota resumeix el vincle que travessa tot el projecte: una artista de la generació actual que convertix en matèria escènica un fons documental nascut fa quatre dècades.
Monfort, nascuda a Pedreguer, ha construït la seua carrera entre projectes col·lectius i en solitari: amb el trio Marala va obtindre un Premi Ovidi Montllor i un Enderrock Balear pel seu disc de debut, publicat el 2020, i el seu disc en solitari 'Niño reptil ángel', de 2021, li va valdre dos Premis Carles Santos. Eixe recorregut explica per què la seua trobada amb Torrent, quatre dècades després de l'inici de la Fonoteca, té un pes simbòlic afegit per al públic que seguix la seua trajectòria.
La Fonoteca de Materials va arrancar a mitjans dels anys huitanta, quan Torrent, aleshores mestre, va proposar a la Generalitat Valenciana una campanya escolar perquè alumnat, docents i famílies gravaren en casset les cançons que encara recordaven les persones majors dels seus pobles. La idea va nàixer en una aula de Benicarló, on Torrent va demanar als seus alumnes que visitaren els seus iaios i veïns majors per a preguntar-los què cantaven i en quines ocasions. El resultat va superar qualsevol previsió: els xiquets van tornar amb cintes plenes de peces que no figuraven en els cançoners impresos coneguts fins aleshores.
La proposta escolar es va allargar durant set cursos i es va dividir en dues fases: primer, l'alumnat documentava qui cantava, què cantava i en quin context; després, especialistes de la Conselleria tornaven als mateixos pobles per a gravar amb equips professionals. L'arxiu resultant reuneix prop de mil hores de gravacions i unes deu mil cançons i interpretacions instrumentals, una xifra que el convertix en un dels majors fons sonors de música tradicional de la Comunitat Valenciana. Amb el temps, el material ha donat lloc a una col·lecció publicada d'una trentena de volums, entre miscel·lànies i monogràfics dedicats a comarques, municipis o manifestacions concretes.
Jorge García, responsable de documentació de l'IVC, institució que custodia hui el fons, assenyala que el pas de les dècades ha augmentat el valor d'aquelles primeres cintes domèstiques, malgrat la seua qualitat tècnica limitada: moltes tradicions que arrepleguen ja s'han perdut a la pràctica i només sobreviuen en aquelles gravacions. Torrent coincidix que, sense aquella campanya escolar, bona part d'eixe patrimoni s'hauria evaporat sense deixar rastre sonor, i no sols en forma de cançons perdudes, sinó d'una manera concreta de cantar que cap partitura arreplega per complet.
Sandra Monfort va descobrir este arxiu amb vint anys, mentre cursava estudis de guitarra clàssica i contemporània a l'Esmuc de Barcelona, i aquelles gravacions van acabar marcant el rumb de la seua carrera. A 'Terra de Guapes', l'artista entrellaça les veus de dones gravades fa dècades amb la seua pròpia, combina instruments tradicionals i contemporanis, dansa, arts escèniques i electrònica en un muntatge estructurat en quatre actes. No es tracta d'una reconstrucció arqueològica del repertori, sinó d'una relectura que convertix aquell material d'arxiu en una ferramenta de creació actual.
A banda de la Fonoteca, l'IVC custodia altres fons sonors rellevants, entre ells les gravacions de Salvador Seguí i els materials vinculats a Manuel Palau, amb registres que es remunten als anys cinquanta i inclouen suports tan poc habituals com el fil magnètic. Tot este material ha sigut digitalitzat per a facilitar-ne la conservació i és consultat habitualment per investigadors. Torrent reclama ara un repositori propi, accessible i ben documentat: de moment, les gravacions només es poden escoltar, de manera dispersa, en el repositori sonor en línia de la Universitat Jaume I. Segons valenciaplaza.com, amb dades addicionals de l'Institut Valencià de Cultura i de la Viquipèdia.